Fins que torni a ser normal

Foto: C.D.R. Premià de Mar

Article publicat a Jornada

Avui, malgrat els esforços d’alguns, es portarà a terme una vaga general i es farà contra la precarietat i per les llibertats. Una vaga que posa sobre la taula l’empobriment de les classes populars i, també, el context polític actual en el que les llibertats queden retallades al mínim, en el que la democràcia està més que en qüestió. El que esdevindrà és una vaga política? Les vagues polítiques estan prohibides i el mateix Tribunal Superior de Justícia ha desestimat els recursos presentats per Foment del Treball contra la vaga.

I tot plegat, no té molt a veure? La darrera enquesta del CEO un 25’6% de la població expressa que la seva situació econòmica és pitjor que fa un any. Segons la darrera Enquesta de Condicions de Vida la taxa de risc de pobresa és del 13’2%, un 34,5% de la població catalana no es va poder permetre ni una setmana vacances i un 37,7% no va poder afrontar despeses imprevistes. L’IDESCAT recull que el 19’2% de famílies viuen sota el llindar de la pobresa a Catalunya.  Paral·lelament, el CEO, extreu de les enquestes que un 30% no està gens satisfeta amb el funcionament de la democràcia i un 46’4% està poc satisfeta. I, finalment, un 48’7% creu que Catalunya hauria de ser un estat independent. El creixement paral·lel de la pobresa i la demanda política van de bracet.

La temporalitat, els baixos salaris, la bretxa salarial que patim les dones, la manca de capacitat adquisitiva, la precarització de les condicions laborals i, en definitiva, l’empobriment de les classes populars, tenen molt a veure amb el model social que es construeix, amb les polítiques públiques que es fan i el model productiu que s’ajuda a expandir.

Un model polític que retalla drets democràtics va lligat a un model social i productiu que prima els beneficis per sobre de les persones. Un 20% de treballadores i treballadors pobres que lluiten per la subsistència mentre s’ha rescatava el sistema bancari. Els mateixos bancs que desnonen aquelles persones que no poden pagar la hipoteca i deixen pisos buits que contribueixen a una nova bombolla immobiliària i un encariment dels lloguers. Una espiral d’empobriment en la que els beneficis segueixen enriquint els grans capitals.

Un model polític que retalla llibertats, intervé el Govern de la Generalitat, empresona els consellers i conselleres, així com dirigents de la societat civil comporta, també, un model social i productiu en el que aquelles persones que s’oposen i construeixen alternatives són un destorb. Un model d’estat que s’ha construit en base als privilegis d’uns pocs, el patiment de moltes i molts i l’odi contra els pobles i les que gosen mostrar la seva diferència.

Si, fins que tot torni a ser normal ens cal una vaga general.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, Independentisme, pensament polític, Política laboral i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *