La força de la gent

Foto: Carme Porta. Mobilització pel Referèndum al Sant Cugat

Article publicat a Nació Digital

S’acaba de fer públic un informe sobre la violació dels drets civils i polítics de catalans i catalanes en les setmanes prèvies al referèndum i una setmana després del mateix. L’informe, editat per diverses associacions en el marc de la campanya “Som Defensores”, es recullen els incidents de l’1 d’octubre, la desproporcionalitat de la força utilitzada, l’abús i extralimitació per perseguir idees i impedir el referèndum, i es relaten les violacions, tot denunciant-les davant les organitzacions internacionals.

L’informe és important, exhaustiu i exposa amb minuciositat el que va esdevenir i ho denuncia. La campanya ha estat, i és,  imprescindible. «Som Defensores» va posar en marxa un manifest d’alerta front les continuades vulneracions dels drets civils i polítics, una Xarxa d’Observadores de Vulneracions que va recollir les violacions produïdes amb formació específica i protocols d’actuació, una guia legal i també un dispositiu d’assistència legal i psicològica. Tot plegat de la mà de la societat civil, en temps convulsos, en temps de temporal violent la gent es mou i la societat es mulla lluny d’una equidistància figurada.

I seguim setmanes després de votar, de manifestar-nos i fer vaga, seguim. La gent no s’atura i surt al carrer i pica cassoles, combatent la por amb la il·lusió, combatent l’abús amb accions cíviques i pacífiques.

L’Estat actua i nega, es tanca a la possibilitat d’un diàleg ofert sobre la força d’uns resultats. L’Estat amenaça i desplaça, o ajuda a fer-ho, empreses per mostrar-nos l’abisme. L’Estat desenvolupa l’acte performatiu de la por i la gent té por, però l’assumeix i ni tan sols titil·la. L’Estat deté dos homes de pau i la gent de forma espontània torna a picar cassoles més fort que mai, i ocupa els carrers de forma massiva, incontestable.

Deia Gandhi que “el més atroç de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la gent bona” i la gent bona no es calla, ni s’atura ni tan sols tremola davant les porres. La gent es planta. Aquesta és la força, la gent que s’agafa de la mà i camina davant les dificultats, la gent que no  s’acovardeix davant un estat que no atura la repressió, la gent que sap que no està sola i que ara cal actuar i no encallar-se que no s’ha de témer davant els qui volen l’enfrontament.

I tot plegat ho fem des de la diversitat, des de la pluralitat de pensament, des del respecte, des de l’afirmació d’uns valors comuns que ens uneixen i l’acceptació de molts dels que ens diferencien. La gent, aquell poble alegre i combatiu del poeta, que coexisteix pacíficament i parla i comparteix i vol incloure, sumar. Gent que es mostra i no s’amaga.

Aquesta és la força d’un poble que avança perquè suma, perquè no nega i acull la gent que vol. Aquesta és la força d’un moviment que s’articula per combatre amb imaginació i valentia i que treballa amb les mans i amb el cap sense pensar en armes ni en batalles. Gent que pren consciència i tria caminar i fer-ho amb decisió.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, Independentisme i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.