El frau

Mires al teu entorn  i penses que , de fet, és fàcil viure bé si defraudes. Però de petita em van ensenyar, ens van ensenyar,  a no defraudar, a ser coherent amb el que es pensa i intentar complir les expectatives de tot el que els i les altres volen de la vida. De la meva, de la teva, de la nostra vida.

El frau vital amb el que ens han educat és complir amb les expectatives socials, les expectatives dels altres: en els estudis, en la feina, en la maternitat, en la família, en la parella, en les relacions socials… hem de ser persones d’èxit, sense fissures, sense febleses. Precisament és això el que ens fa febles i dependents, no saber quins són els nostres límits, no saber el valor de dir no, fixar-nos reptes inassolibles però que ens convertiran en persones importants, exitoses, admirades.

Hem de ser felices, riques, elegants. Tenir bon caràcter, un cos fantàstic. Estar al dia de totes les novetats en tots els àmbits, saber opinar de tot en profunditat. Tenir un expedient acadèmic impressionant i una carrera professional que supera somnis. Tenir una família ordenada, fantàstica, una parella per tota la vida que ens estima i desitja.

Ens han explicat contes que ens convertien en heroïnes i herois de la vida i ens han defraudat, ens han hipotecat la vida, ens han creat frustració. És el sistema, estúpids! Ens hem de dir una i altra vegada.

No hi ha model de vida, ni d’èxit professional, ni d’amor, ni de família, però ens han fet creure que tot el que sortia d’allò que ens marcaven, d’allò que planificaven, d’allò que volien per nosaltres era el que havien de ser les nostres vides. Però només volíem ser felices, no pas ser riques, ni tenir èxit, ni ser les primeres de classe, ni ser les mares perfectes, ni tenir la feina més adinerada, ni la casa més gran elegant i ordenada, ni saber de tot per demostrar-ho. Simplement volíem ser lliures i felices. Tenir les amistats sense interessos. Poder estimar i que ens estimessin en llibertat i amb compromís. Educar des de la llibertat i amb totes les contradiccions. Estudiar constantment per saber sobre allò que ens interessa i no sempre arribem. Tenir temps per a les persones que estimem i no haver de córrer per allò que ens marquen sinó marcar-nos fites humanes i límits que ens ajuden a viure i saber dir no a temps.

Simplement, no defraudar-se una mateixa.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de pensaments, Quí sóc i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.