Sobre compromisos electorals: LGTBI

12027510_493984797449594_37560482566114811_n

Article publicat a La Independent

El 22 de setembre d’enguany el moviment LGTBI de Catalunya va citar les diferents candidatures davant del monument de memòria al col·lectiu que hi ha al Parc de la Ciutadella.

El triangle invertit rodejat per una franja rosa -que commemora des de l’any 2011 les persones que han patit lgtbfòbia- era el lloc simbòlic i el testimoni del compromís electoral per desplegar la Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, una llei que fa prop d’un any va ser aprovada, una llei aprovada després d’anys de debat, d’anys de demanda per part del col·lectiu, d’anys de dormir en un calaix, ja feta, ja amb un important procés de participació obert i a tot el país. Una llei que va costar d’aprovar i que costa de desplegar.

El triangle que recorda totes aquelles persones que van patir, inclús morir, per agressions lgtfbifobes era el lloc de reunió per obtenir un compromís, un acord que demandava la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya. Algunes candidatures –com el Partit Popular– que havien votat en contra no van ser convocades. D’altres –Ciutadans– que van ser convocades i que havien expressat, amb el seu vot favorable a la llei, el seu compromís ni tan sols van aparèixer. Van ser presents a l’acte i van signar el compromís: la Candidatura d’Unitat Popular, Junts pel Sí, Catalunya Sí Que Es Pot i el Partit dels Socialistes de Catalunya.

Les quatre candidatures van signar el manifest que reclamava la implementació de la Llei i el seu desplegament reglamentari, així com mesures urgents per evitar discriminacions i agressions, prevenir el VIH, mesures per promoure el respecte i eradicar la lgtbifòbia i desenvolupar de forma completa totes les garanties dels drets que la llei conté i preveu. Una signatura per candidatura, un compromís complet per al 27 de setembre. On queda avui aquest compromís? Les imputacions judicials i els desacords polítics fan oblidar el compromís? Els noms propis fan oblidar els comuns?

La construcció social d’un estat només és possible des del compliment d’acords i consensos. Els percentatges i els vots de poc valen si els compromisos passen a un segon pla. Potser a molta gent això li pot semblar pixar fora de test, però malgrat l’enrenou i els crits, cal seguir escoltant les paraules d’aquelles persones que ens obrim camí malgrat tot. Les que lluitaren, aquelles per les quals hem votat perquè no hi eren. Aquelles que van saber construir dignitat i respecte abans que nosaltres… i pel futur, pels nostres fills i filles. Arguments, també molt sentits, que ens recorden que per damunt dels noms som les persones i els compromisos socials a què s’arriba.

El procés no és res sense desenvolupar allò que ens dota de drets. I les dones feministes i el col·lectiu LGTBI no volem ser eines electorals, volem ser visibles i tenir els drets que ens pertoquen i pels quals lluitem.

El triangle rosa invertit era la marca dels presoners gais i trans als camps d’extermini. El triangle negre era l’utilitzat per a marcar feministes i lesbianes. El monument en forma de triangle va ser el lloc on es va signar l’acord, el 22 de setembre, per defensar els drets del col·lectiu; ara, sense atendre a altres raons, cal començar a dir-ho i reclamar-ho.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, LGTB i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.