14 morts. 11.000 denúncies

25n

Article publicat a La Independent

En plena voragine neoliberal de retall de serveis i recursos (les retallades en prevenció per part del govern a l’Estat espanyol són d’un 30% en els dos darrers anys) i de la congelació dels mateixos (així com de la precarització laboral dels i les professionals del sector) allà on hi havia un desenvolupament alt, com és el cas de Catalunya, ens trobem amb 14 dones mortes a Catalunya (25 arreu dels Països Catalans), 12.000 dones ateses en els serveis específics, 11.000 denúncies i 4.700 detinguts (1.000 dels quals per trencar ordres d’allunyament).

La situació va a pitjor. L’augment de dones mortes és multicausal. La llei dels drets de les dones a eradicar la violència masclista és una llei avançada i que dota de recursos, però una llei desplegada parcialment i que es veu amb greus dèficits: manca de polítiques de prevenció, mancances en la coordinació, retallades en els serveis especialitzats, mesures de protecció insuficients… Alguns del serveis retallats han estat “substituïts” pels serveis generalistes i no s’aplica una perspectiva de gènere ni hi ha formació per donar suport a les dones en situació de violència. Les ordres d’allunyament no s’apliquen, es vulneren o bé simplement no es dicten. En aquest sentit, hem de tenir en compte que algunes de les dones mortes acumulaven denúncies i mai es va dictar cap ordre d’allunyament que, possiblement, hauria evitat aquestes morts.

Les dones arriben als serveis en pitjor situació que fa uns anys. La crisi es nota, moltes segueixen convivint amb l’agressor. En el cas de violència fora de l’àmbit de la parella ens trobem amb una nova onada reaccionària en la que les dones víctimes tornen a ser les assenyalades, les posades en dubte.

Cada dia es donen situacions que resten invisibles, mentre el 25 de novembre tothom surt al carrer, mentre el dia a dia resta invisible excepte per a qui treballa de forma continuada i per aquelles que reivindiquem fer fora la indiferència.

No n’hi ha prou amb un llaç violeta a la solapa. No n’hi ha prou amb un manifest i concentracions. No n’hi ha prou amb una declaració aprovada al ple… calen més recursos, cal inversió social, cal respectar els drets de les dones i desenvolupar la llei. Faig meu el lema de la manifestació de la Xarxa de Dones Feministes contra la violència, contra la violència i la indiferència, em cal subversió i autodefensa feminista.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, feminisme, Violència masclista i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.