La Xarxa

xarxes
Des de que les xarxes socials virtuals van començar a ocupar un espai important de les nostres vides, el debat social sobre virtualitat-presencialitat en la construcció de xarxa ha estat una constant.

Tot i dedicar força temps, personal i professional, a les xarxes virtuals entenc que no són xarxes substitutives sinó enriquidores. Plantejar-se el fet de substituir una xarxa social i personal de la presencialitat a la virtualitat ens ha de fer plantejar com ens relacionem socialment i no matar l’eina que ens pot enriquir.

Fa unes setmanes vaig perdre, en uns grans magatzems, una carpeta amb uns documents importants per a mi i inútils per a la resta. Vaig tornar a cercar-los però no els vaig trobar, vaig avisar i, finalment vaig penjar a facebook la demanda de si la xarxa em podia donar un cop de mà. Automàticament la gent es va posar en marxa. Vaig rebre molts missatges dient que havien passat per allà i mirarien, van compartir al mur la meva demanda, van contactar amb gent que coneixien que treballava en aquell centre comercial… en fi, la cerca va ser instantània, activa i, malgrat tot, infructuosa. Tot i no haver pogut recuperar els documents si que em va donar molt que pensar, fa uns anys sense aquesta immediatesa de la xarxa virtual això no haguera estat possible.

Ahir mateix en la meva escala uns falsos tècnics de gas passaven per tots els pisos per a fer una nova “revisió obligatòria” a la qual dedicaven uns 50 segons i pretenien cobrar en efectiu o targeta. Vaig penjar al meu mur la denúncia avisant la gent del meu poble. Automàticament es va compartir l’avís per tal que altra gent fos desconeixedora, van avisar també a barris de Barcelona on estava passant i moltes persones van agrair l’avís.

Les xarxes socials es banalitzen, s’utilitzen malament, s’omplen d’spam, de continguts inadequats, però són útils, formen nous llaços o recuperen d’altres. Ho deia a l’inici i em reafirmo, les xarxes socials enriqueixen, i ara matiso: sempre que s’interaccionin. Avui mateix tinc un sopar amb uns bons amics de fa anys, però demà esmorzo amb uns amics que he conegut per la xarxa i amb els que he impulsat un projecte. No he substituït, he augmentat i enriquit. El problema no és l’eina sinó com s’utilitza, un problema, i un debat, antic com el món.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Mitjans de Comunicació i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.