Publicat a Fundació Maria Aurèlia Capmany
El passat 12 de desembre la doctora en Psicologia Social i experta en politiques d’igualtat, Sara Berbel, ens va acompanyar als nostres dinars-tertúlia, el darrer de l’any 2012.
“Dones i pobresa: pot una renda de ciutadania trencar aquest binomi?”
La Renda Bàsica de Ciutadania és una proposta que fa anys que es fa però encara prou desconeguda, com la definiries?
D’acord amb la definició de Daniel Raventós, president de la Xarxa de Renda Bàsica, una renda bàsica de ciutadania és un ingrés pagat per l’estat com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat inclús si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre,o, dit d’una altra manera, independentment de quines poden ser les altres possibles fonts de renda i sense importar amb qui convisqui.
Quins referents trobem en la seva aplicació?
La veritat és que es tracta d’una proposta que encara no ha estat contrastada en tots els seus termes, malgrat hi ha força anàlisis acadèmics sobre en què consistiria la seva aplicació i com dur-la a terme. No obstant, a Alaska hi ha un ingrés mínim universal des de fa més de 20 anys i fa poc temps s’ha implantat també a Ciutat de Mèxic.
Tu afirmes que la RBC augmenta apoderament de les dones i combat segregació horitzontal i vertical i els estigmes socials.
La RB és un bon instrument per combatre la pobresa en primer lloc, ja que atorga una base econòmica que augmenta l’autonomia dels éssers humans, especialment de les dones que, tradicionalment, disposen de menys recursos econòmics. D’altra banda, al donar llibertat en l’elecció professional i atorgar poder de negociació amb l’empleador, combat la segregació horitzontal i la vertical. Per últim, al ser un ingrés universal no condicionat a cap circumstància, no genera estigmes de cap tipus, no categoritza, i dignifica la persona. En l’actualitat es cobren rendes per tenir risc d’exclusió, o per patir discapacitat, per haver estat víctima de violència de gènere, etc. amb l’estigma que totes aquestes etiquetes imprimeixen en les persones.
La bretxa salarial entre dones i homes és gran. Les dones guanyen un 37% menys en incentius que els homes i un 21% menys quan tenen sou fix, quin impacte tindria la RBC en la millora dels salaris i les condicions de treball de les dones?
La RB no actuaria directament sobre el salari rebut ni sobre la discriminació en aquest tema però sí de forma indirecta des de dues vessants. D’una banda, augmentant la capacitat de negociació de les dones amb les persones empleadores, ja que, arribat el cas, poden rebutjar un contracte precari sabent que hi ha una renda que les permetrà continuar sobrevivint; això pot reduir la precarietat i augmentar la qualitat de l’ocupació. En segon lloc, perquè la RB dignifica el treball domèstic (en aquests moments no remunerat ni prestigiat en absolut) i pot permetre les dones (i els homes) escollir-lo en determinats moments de les seves trajectòries vitals, o escollir un treball remunerat a temps parcial, i per tant equilibrar els diferents temps de la vida.
És la RBC una mesura imprescindibles contra la pobresa femenina?
En aquests moments les dones són un 60% de totes les persones que cobren la renda mínima d’inserció que atorga el govern català a les persones sense cap altre ingrés. D’elles, una gran majoria són responsables de famílies monoparentals. Igualment, les dones són majoria en el cobrament de pensions no contributives (les més baixes), i per tant les que estan en aquests moments en major risc d’exclusió. Es a dir, lamentablement, la pobresa té nom de dona. Es per això que una renda bàsica universal contribueix a millorar les condicions materials per a la llibertat de tots els éssers humans, i les dones serien les més beneficiades ja que, com acabem de veure, són les que disposen de menys recursos econòmics.
