Publicat a Fundació Maria Aurèlia Capmany
El 2 d’octubre la tardor suau va venir acompanyada de Consuelo Chacartegui, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Pompeu Fabra, que ens va acompanyar al dinar-tertúlia.
“Dones, discriminació múltiple i exclusió social”
Què és la discriminació múltiple?
La discriminació múltiple es produeix quan en una persona o grup de persones s’uneixen dues o més formes de discriminació, la qual cosa les fa més vulnerables als efectes d’aquestes. La discriminació múltiple té un efecte multiplicador, no és la mera suma dels efectes discriminatoris dels diferents tipus de discriminació, i condueix sovint a la marginació social d’aquells que la pateixen.
La discriminació des de la vessant de gènere i origen racial s’ha estudiat per Kimberlé Crenshaw als Estats Units, mentre que a l’àmbit europeu destaquen els estudis de Timo Makkonen. Un altre nom que utilitzen aquestes autores per referir-se a ella és “discriminació interseccional”.
A nivell judicial hi ha reconeixement d’aquesta discriminació en l’àmbit laboral?
Sí, a la jurisprudència es poden apreciar casos de discriminació múltiple, especialment en dones lesbianes i dones que tinguin un determinat origen racial o ètnic (com és el cas de les dones gitanes), encara que no són els únics. Els àmbits on més palesa es fa la discriminació múltiple és a l’àmbit de l’accés a l’ocupació, assetjament sexual i també en matèria de Seguretat Social, perquè les dificultats que tenen aquestes dones per accedir al mercat laboral i conservar els seus llocs de treball amb dignitat també es manifesta posteriorment quan arriba el moment d’accedir a les pensions.
Això afecta de forma directa a la situació de les dones al mercat laboral…
Encara que la discriminació múltiple no és un fenomen que afecti exclusivament a les dones, aquestes la sofreixen amb més intensitat com a conseqüència de la discapacitat, origen racial o ètnic, orientació sexual, edat i, en general, qualsevol factor de discriminació que concorre amb el gènere.
Això comporta situacions d’exclusió en el mercat de treball i de marginació social molt difícils de superar per part de les dones i que obstaculitzen, en gran mesura, els esforços que s’han portat a terme per la consecució de la igualtat real i efectiva.
L’autoritat normativa segueix clixés de gènere, és androcèntrica
Hi ha una pràctica invisibilitat de la discriminació múltiple a l’àmbit normatiu. Podem trobar alguna referència puntual en la Llei Orgànica de Igualtat 3/2007 -a l’article 20-, en la qual s’insta als poders públics a que es dissenyin i s’introdueixin els indicadors i mecanismes necessaris que permetin el coneixement de la incidència d’altres variables que resultin generadores de situacions de discriminació múltiple. No obstant, no hi ha cap referència als mecanismes de tutela i protecció, que és on realment és necessària l’acció legislativa.
