Són
les vacances de primavera per les persones laiques, altrament i
popularment conegudes per Setmana Santa. La nostra tradició catòlica
ha marcat els nostres costums i tradicions, alguns d’ells “reciclats”
de tradicions paganes, moltes de les quals han servit per marcar un
calendari litúrgic amb el qual es marca el nostre tempo.
En
tots aquests segles de tradició catòlica que marca la nostra
cultura i costums la nostra societat ha avançat molt, moltíssim en
alguns àmbits i en altres molt poc però… ha avançat l’església?
Aquí
cal fer anàlisi i voldria que fos del tot respectuós, malgrat no
ser creient. Per això m’acosto a les veus internes de l’església:
el Col·lectiu de Dones en l’Església. Aquest col·lectiu celebra
enguany el seu 25è aniversari i, des de la seva fundació, el que vol
és reivindicar el paper de les dones en l’evolució del catolicisme.
De fet, elles mateixes reivindiquen el seu paper des de la
pertanyença i el respecte, ens diuen: “hem
pretès viure la fe de manera adulta i responsable, amb esperit
lliure, crític i constructiu”.
Moltes
d’elles són dones que conec d’altres moviments reivindicatius:
feminista, altermundista, per la pau i contra les guerres… són
dones respectuoses i combatives que no reneguen de la seva fe i la
fan central en les seves reivindicacions, dones que admiro i respecto
des de la dissidència en alguns àmbits.
En
aquestes dates, m’ha semblat oportú recordar-les a elles i les seves
reivindicacions. Enguany, aprofiten el seu aniversari per reclamar la
paritat a l’església. En el manifest “En
l’església catòlica, paritat ja!”
podeu trobar aquestes reivindicacions exposades àmpliament però
crec que el propi encapçalament és prou evident.
Una
de les seves reflexions em sembla destacable per tancar aquest
article de Setmana Santa, com deia una reflexió de caire intern i
del tot respectuosa i alhora combativa: “Aquesta
vivència ens ha portat a redescobrir la importància, i necessitat
inajornable, d’un canvi d’estructura en l’Església Catòlica,
on la paritat sigui acceptada en tots els seus àmbits. Això que
socialment és patent en molts països, no ha arribat a calar dins la
jerarquia eclesiàstica. El que sí ens han permès aquests anys de
treball, ha estat adonar-nos de quantes associacions, grups
religiosos, teòlogues i teòlegs i persones cristianes d’arreu del
món comparteixen la mateixa opinió, confirmació a la qual, per bé
de la pròpia Església i per fidelitat evangèlica, és urgent
cercar-hi solució.”
Cal
pensar-hi!
Publicat a L’Hora Violeta al setmanari 30º
