Fa un parell de diumenges TV3 va emetre el magnífic espai de reportatges “30
mínuts” francament em vaig sentir molt decebuda del que una
televisió pública fa en un espai de qualitat com aquest. El tema
del documental era l’emprenedoria, en moments de crisi és important
destacar la gent que aposta per tirar endavant una empresa. Ja és
prou tirar un projecte empressarial endavant en èpoques de
normalitat econòmica, és lloable les eprsones que se la juguen
tirant endavant aquests projectes en èpoques de cris com l’actual.
Bé,
fins aquí es prometia un interessant reportatge… 30 mínuts més
tard va arribar la decepció. Van participar 7 persones en el
reportatge, no hi havia entre ells cap dona. Així la imatge que la
televisió pública de Catalunya va traslladar és que el lideratge
en l’àmbit de l’emprenedoria és masculí però les dades ens
demostren el contrari, de les empreses creades un gran percentatge
són liderades per dones.
Molts
d’aquests projectes empressarials tenen éxit i perviuen i la majoria
es monten de forma molt austera a partir de microcrèdits. De fet,
algunes entitats bancàries que fa anys van iniciar-se en els
prèstecs per via de microcrèdits per a la creació d’empresa
consideren que les dones són més fiables i responsables, de forma
general, en la inversió del microcrèdit i solen trobar recursos per
altres vies que els permet mantenir-se amb qualitat sense haver de
recòrrer a nous crèdits.
Això
vol dir que som millors empressàries? En tot cas ho som de forma
diferent com també ens mostra l’estudi que va elaborar ASODAME
(Associació de Dones emprenedores) sobre la responsabilitat social
de les empreses liderades per dones. En les conclussions de l’estudi
trobem que són majoritàriament empreses feminitzades (amb moltes
treballadores) i que adeqüen els horaris de treball per tal d’oferir
conciliació familiar. També trobem que són empreses més
democràtiques en la seva gestió i que es tendeix a un major
reconeixement de la feina feta per les persones que composen la
plantilla. Tanmateix, troben beneficis en l’aplicació de criteris
medioambientals en la gestió de la pròpia empresa. També solen ser
empreses transparents en el tracte amb la clientela i que garanteixen
l’honradesa i fiabilitat dles seus productes.
He sentit posteriorment, alguns comentaris com: era un programa sobre TIC i hi ha poques dones en aquest àmbit. Us deixo un exemple d’innovació per visibilitzar que no és així: Carme Arce és una de les emprenedores que pot servir d’eemple de les invissibles
Tot
i el currículum… diumenges vam ser 30 mínuts més invisibles.
El problema que hi ha al darrera de la poca quantitat de dones en el sector de l’empreneduria, és que, a nivells generals (hi ha moltes excepcions), a les dones no els hi agrada massa assumir riscos, i prefereixen la seguretat i l’estabilitat enlloc del risc i el repte. També és cert que tenen una major capacitat comunicativa, de gestió i coordinació que els homes (a nivell general), que les fa més adients per a tasques de direcció d’empreses. Però això no treu que el món dels emprenedors, on cal agressivitat, risc, i patacades constants abans no comencis a fer algun caler, sigui un terreny, que d’entrada sel’s hi dóna millor als homes, i és la realitat.
Estic totalment en contra de la discriminació positiva de qualsevol tipus (sexe, raça, cultura, edat, classe social, etc), i totalment a favor de l’igualtat plena fins l’última conseqüència (em refereixo a igualtat en oportunitats), tant per lo bo com per lo dolent. I resulta que el sector de l’empreneduria no passa així: si vols constituir una empresa, per capitalitzar l’atur i cobrar una ajuda de l’administració resulta que si ets dona, tens dret a cobrar 500 euros de més que si ets home, i si a més has estat maltractada 1000 euros de més… No entenc que té a veure obrir un negoci amb ser home o dona i si has patit maltractes per part de la teva parella. Les ajudes les han de donar a qui s’ho mereixi, al projecte o idea amb més futur, original i innovador, independentment de qui sigui l’autor, sense aplicar aquesta parcialitat tan vergonyosa. Què més dóna si són tot dones? O homes? Lo important és el contingut, vingui d’on vingui.