Si no és ara… quan?

Les
dones italianes han sortit al carrer! 1.000.000 de dones s’han
manifestat a 230 ciutats d’ Itàlia contra Berlusconi i les seves
continuades presumpcions xulesques i masclistes. Han dit prou i
demanen “sinó és ara,
quan?”

La
convocatòria la van fer diverses associacions feministes i la
diversitat era gran. Hi havia dones (i també homes) majors i menors
d’edat de tota classe i condició que expressaven el seu rebuig i
demanaven respecte, respecte per a les seves persones i llurs
dignitats.

Berlusconi
sembla una caricatura però, en tot cas, es una caricatura que fa
mal, que falta al respecte, que utilitza i viola els drets de les
dones. I les dones italianes s’han fartat i demanen respecte i
dignitat. Les dones no som l’objecte simplement sexual al que
Berlusconi i alguns com ell ens releguen sinó que som subjectes de
dret, ciutadanes de primera classe i, a més, reclamem el resecte cap
a la dignitat que ja tenim, la nostra dignitat.

Evidentment
Berlusconi, la caricatura i el real, representa una manera de veure
el món i de menys tenir una part important de la població,
sortosament no és un amajoria però si que fereixen i violen drets
fonamentals. Els escandols de Berlusconi so són només polítics
sinó que afecten a menors d’edat, afecten a la ciutadania italiana
en tant que el seu president juga i riu de la metiat de la població
però també ens afecten a les ciutadanes i ciutadans de la Unió
Europea perquè és un estat membre que es riu de la legislació
internacional i dels drets fonamentals de les persones.

Algunes
manifestants declaraven: “Ha
arribat el moment de dir prou, la nostra paciència s’ha acabat . Hem
arruïnat 60 anys de democràcia i ara tenim un país destruït,
masclista, sense valors ni decència
" Les dones fan
renèixer l’esperança política a Itàlia i aposten per la
ecuperació de les institucions democràtiques i ho fan no en nom
d’organitzacions d’esquerra a l’oposició, per les quals també
declaren no sentir-se representades, sinó en nom del futur i del
poble. Han trencat la por i el silenci i han decidit parlar clar.
Parlen clar contra el President egolatra i masclista, contra l’amo
d’un espai mediàtic hegemònic que bombardeja amb una imatge de les
dones indigna i poc respectuosa, en contra del que representa ell
pe`ro també les complicitats de les que gaudeix.

Les
italianes retornen l’esperança a Itàlia i a Europa tot i haver de
sentir com un periodista de Catalunya Ràdio destinat a Itàlia deia “
hi ha arquitectes,
advocadesses, científiques, sindicalistes… però sobretot dones
normals”Evidentment ens
queda molt camí per a la normalitat plena si a la majoria no se’ns
considera normals i no és un tema només del monstre Berlusconi.

Tweet