La gent de la meva generació recordem durant la infantesa aquell anunci en què el metge deia al pacient: "diga 33" i el pacient contestava "fòrmula 44" en relació a unes pastilles contra la tos.
A partir d’avui, entro en la recta dels 44 i, per tant, el 2008 serà la meva fòrmula 44. Pesen? els anys o els quilos? 😉 en tot cas va pesant tot plegat.
Vaig viure fatal fer-ne 29, a partir de llavors no he patit cap daltabaix per l’edat i no me’n amago ni dels anys ni dels cabells blancs que llueixo (com ma mare) però val a dir que el dia de l’aniversari noho celebres de la mateixa manera quan tens 18 que quan tens 50, quan et vas fent gran passes revista.
Als 44 tinc dues criatures, una vida feta, en part, perquè el camí no és ni curt ni fàcil però el futur tampoc sembla que depari la calma que abans tenien altres generacions. un llarg camí, doncs, encara per recòrrer amb molts dubtes i incerteses però amb l’energia que em dóna ser inquieta, curiosa i… mare.
Benvinguts els 44 i els que vindran. Espero que sigui un camí llarg, novedós i tot el tranquil que es pot desitjar quan una és com jo.
Gràcies a totes les persones que formeu part de la meva vida per tot el que em feu aprendre (i m’han fet aquelles i aquells que ja no hi són) dia a dia, aprendre dels meus errors, les meves mancances i les vostres virtuts sense envejes sinó amb empatia i alegria.
