Quin valor té la feina?

En el mercat laboral el salari (malgrat la precarització) és una bona mesura per definir socialment el valor del treball remunerat. Tot i que això és discutible (de fet hi ha feines imprescindibles molt mal pagades) si que és un metre acceptat per la majoria social.

Hi ha una sèrie de tasques imprescindibles que ni tan sols han merescut la visibilitat. És el treball invisible desenvolupat en un 95% dels casos per les dones, el treball de cura i atenció a les persones.

Per visibilitzar i donar-li valor l'Institut Català de les Dones ha publicat l'estudi Compte satèl·lit de la producció domèstica de les llars de Catalunya 2001".

[@more@]

En aquest sentit es destacable saber que el PIB català pujaria un 40% si es remunerés el treball familiar domèstic.

L'estudi és especialment rellevant ja que dóna a conèixer el valor dels treballs que queden fora de l'intercanvi monetari, com ara les tasques domèstiques, les voluntàries o les de cura de les persones dependents, és a dir, feines que incideixen directament sobre la nostra qualitat de vida i que, majoritàriament, realitzen dones. D'altres consums vinculats a l'activitat domèstica (consums intermedis i consums en capital fix) ja estan incorporats a les estadístiques macroeconòmiques oficials i tenen la seva aportació al PIB ben definida. No passa el mateix amb el treball domèstic. Si es tractés d'una activitat remunerada, el PIB de Catalunya passaria dels 135.708,5 milions d'euros als 190.181,5, amb un increment del 40%. Aquest percentatge coincideix amb els resultats d'estudis similars realitzats en altres països, com els Estats Units, Finlàndia, Suïssa o Noruega.

Segons les dades de l'estadística, la població catalana va dedicar més de 7 milions d'hores a les tasques domèstiques, l'any 2001. Un 72% d'aquestes hores laborals les realitzen les dones, amb més de 5 milions d'hores treballades cada any. Organitzar i elaborar els àpats són les tasques que tenen un major pes específic en el valor afegit brut de la producció domèstica, amb 22.062 milions d'euros (40,5% del total). Les segueixen les activitats destinades a atendre i cuidar altres persones (amb un 27,5% del total) i les feines que tenen a veure amb la neteja, la reparació i el manteniment de l'habitatge (amb un 23,8% del total). Així, el treball familiar domèstic a Catalunya representa el 112,3% del temps de treball de mercat, la qual cosa indica una dedicació més gran al treball no remunerat que al treball remunerat. En termes absoluts significa que la població dedica 21 minuts més de mitjana, diàriament, al treball familiar domèstic que al treball de mercat. De l'estudi també se'n desprèn que les dones dediquen al treball, tant domèstic com de mercat, una hora diària més que els homes. La valoració econòmica d'aquest treball no remunerat és bàsica per modificar la percepció social de la seva importància i assolir l'equitat en el seu repartiment.

Es visibilitza com a imprescindible, doncs, el repartiment d'aquest treball però també una valoració social i econòmica que ajudaria a acabar amb la feminització de la pobresa.

Tweet