Entre el 18 de setembre al 6 d’octubre es desenvolupa el segon període de sessions del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, que ha d’ acabar amb una declaració sobre la situació de drets humans al món.
Un dels objectius importants és aconseguir que el nom de Colòmbia surti explícitament en la resolució. Tanmateix, és molt rellevant fer menció explícita a la renovació, sense canvis, de l’actual mandat de l’Oficina a Colòmbia de l’Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans.
[@more@]
La delegació espanyola ha posat dificultats perquè al document final s’esmentés Colòmbia com a país clarament violador dels drets humans, donat que l’Estat espanyol no ha canviat (malgrat el canvi de govern PP-PSOE) la seva política cap a Colòmbia. Els lligams comercials i econòmics són massa forts com perquè els drets Humans passin per sobre dels “interessos generals” que defensa Zapatero.
El 27 de setembre Alvaro Uribe, President de Colòmbia va fer un canvi de posició contundent després de més de quatre anys de govern, va anunciar que la seva administració “el gobierno "tiene la voluntad de aceptar una zona de encuentro con las Farc, con condiciones propicias para la eficacia del acuerdo humanitario y de la paz”. Aquestes zones són, en realitat sectors alliberats de la presència de las forces armades o de seguretat, en las que la guerrilla pot moure’s lliurement.
Alguns dies abans, les FARC havien expressat la seva voluntat de negociar en el que anomenen “canje humanitario” posant en llibertat 60 de les persones segrestades (entre elles 12 diputats i l’excandidata a la Presidencia del país Ingrid Betancourt)
Les passes que es fan en un procés de pau són importants (malgrat tots els entrebancs que es troben) i aquesta n’és una, però cal tenir en compte que la vulneració constant dels Drets Humans a Colombia per part de tots els actors del conflicto, però especialment del govern de Colombia, és constant i per això és de vital importancia que Colombia sigui expresament recollida a la resolució final.
La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colombia ens posa sobre avís d’aquesta necessitat i cal seguir de prop com es desenvolupen les sessions però també, quin és el posicionament del govern de l’Estat i de l’actual Govern de la Generalitat, donat que quan ERC era al Govern participava de forma activa de la Taula i mantenia una relació de comprimís amb el procés de pau a Colombia. Catalunya en aquest sentit, és una nació sense estat però que ha demostrat molt més sentit d’estat que el que diu representar-la.
Cal que el procés de pau a Colòmbia enceti un camí que respecti els Drets Humans de la població i que es tinguin en compte les aportacions de moviments socials importants: la Ruta pacífica de mujeres, el movimiento indigenista… per tal d’arribar a una pau veritable i duradora; una pau que no és possible sense una transformació social i econòmica aixi com una regeneració política al país.
