Algunes coses importants poden passar desapercebudes durant la campanya del Referèndum de la reforma de l’Estatut, una és el possible tancament de BRAUN.
Braun és una empresa de matriu alemana Braun Española va néixer en 1962 mitjançant l’adquisició de les Industrias Pimer, una petita empresa catalana dedicada a la fabricació d’aparells elèctrics per a la cuina i la llar. Avui en dia Braun té una fàbrica dotada de la més moderna tecnologia que produeix batedores, planxes i espremedores.
El producte líder de Pimer va ser el minipimer que es va començar a fabricar el 1958. Minipímer va ser produït pel mercat estatal fins als anys 70 i després va continuar la seva expansió mundial. Es tracta, doncs, d’un disseny original català, encara que el desenvolupament posterior segueix les directrius de Braun a Frankfort. Té una plantilla de 761 persones el 40% i la mitja d’edat de 52 anys i també entre 1.500 i 2000 llocs de treball indirectes.
El degoteig de tancament d’empreses catalanes els darrers anys ha estat important i som davant un panorama que afecta una part important del nostre mercat laboral i del teixit industrial propi.
[@more@]La globalització econòmica ha fet possible que moltes empreses creades a Catalunya i que van ser innovadores en el producte, en el mètode de fabricació, en la tecnologia aplicada … hagin estat absorbides, invisibilitzades i, en alguns casos, amb acomiadaments o tancaments traumàtics.
Altres empreses de base local o bé multinacional han presentats ERO o bé han volgut deslocalitzar una part important de la seva producció i això ha comportat regulacions o acomiadaments.
Tenim en pocs anys massa empreses en situacions similars: Joyco, Iberpotax, Lear, AEG Miniwatt, SAS, Samsung, LG-Philips o un d’especialment traumàtic pel teixit industrial de Catalunya SEAT i el seu entorn industrial. Hem de buscar les vies de sol·lució per frenar aquests processos de tancament i regulació que afecten els treballadors i treballadores i el teixit industrial a Catalunya.
Estem davant d’un procés que ja comença a ser comú a les empreses catalanes, tot i que coincideix plenament amb el procés de BRAUN.
Una empresa catalana que ha estat adquirida o s’ha associat a d’altres del sector (Pimer, Braun, Moulinex) i en els darrers anys adquirida per una multinacional (Gillette Group International – Procter & Gamble)
Una empresa que té beneficis (Braun en els darrers 5 anys ha tingut uns beneficis de 20’1 M d’€ i la seva facturació en els darrers 5 anys és de
La multinacional decideix deslocalitzar la producció a 1 país de l’Est d’Europa o a Xina on la mà d’obra és més barata (en aquest cas Braun el que vol fer és encarregar la producció a la Xina sense obrir una planta productora pròpia) i facturar a la matriu, en aquest cas l’alemana
Una empresa que ha invertit en R + D del 2000 al 2004 7’6 M d’€ per als productes que treu al mercat durant el 2005 i
A més l’any 2004 Braun va vendre patrimoni immobiliari per valor de 3’5 M d’€ a Gillette Group International.
La seqüència és clara, i ho ha estat en altres empreses, els processos són diferents però molt similars, però el que està clar és que la desindustrialització del país és un fet i que cal actuar. En el cas de Braun, es fa evident des del 2004 que alguna cosa es mou.
El departament de Treball i Indústria té dades amb les que treballar i planificar, a més, els sindicats van demanar ja fa temps (el mes d’octubre del 2005 per ser exactes), perquè coneixien la situació, que el Departament de Treball i Indústria fes gestions al respecte, no ens consta que s’hagi fet cap contacte amb Procter & Gamble, en tot cas si que van fer alguns contactes amb el Director General de Braun a Catalunya, Francesc Pons (que per cert, va ser el substitut de Josep Taulats, l’anterior DG que va assegurar que havia convençut als responsables del grup de les possibilitats de millorar la rendibilitat i reduir els costos.
Aquí hi ha una manca de previsió total, per part del Departament de Treball i això afecta a moltes persones i és, per tant, una irresponsabilitat. Algunes pistes hi havia ( la venda de patrimoni, la manca d’inversió i sobretot la manca de demanda de subvenció per R+D..) Ens poden dir que el Departament no té prou competències però també els diem que tot i així no hi ha un esperit de país per construir un marc propi de relacions laborals. En el marc del debat de l’Estatut ja hem vist que la línia és cedir a Madrid aquest espai, però tampoc hi hagut cap voluntat de lideratge per frenar un procés desindustrialitzador a Catalunya que ens aboca a un futur econòmic molt poc prometedor.
Catalunya va ser un dels motors econòmics d’Europa i volem que mantingui el seu teixit productiu i que es creïn nous llocs de treball de qualitat. De moment no sembla que vagi per aquest camí. No hi ha un únic culpable, els interessos econòmics de les multinacionals són evidents i no és fàcil frenar tot el procés, però si que s’han de començar a posar les bases per tal de frenar al màxim la desindustrialització del país i això és competència del departament de Treball i Indústria.
El Departament de Treball i Indústria no va saber avaluar l’impacte de tot plegat, com tampoc ho ha sabut fer en altres casos. No podem només actuar en la mediació sinó que hem de poder preveure i planificar abans que les coses ja no tinguin remei. Aquest és el cas d’altres empreses però posaré un exemple també de la mateixa comarca i que ha tingut i segueix tenint un impacte econòmic i social importantíssim: SEAT, que és l’empresa més important de la nostra estructura industrial. Previ a la crisi que va portar als 660 acomiadaments i les 230 prejubilacions el departament va resoldre sense acord l’ERO de Gearbox –del grup SEAT- amb 220 acomiadaments. Això ja ens donava algunes pistes SEAT té una plantilla d’uns 11.000 treballadors i treballadores que han pres compromisos en la productivitat que han produït uns beneficis per a WV de 500 milions d’€, 442 van ser traspassats a l’empresa matriu en concepte de patents. Entre el 2002 i el 2004 es va incrementar la producció un 14%. Es produeix l’ERO de GEARBOX i, posteriorment, l’empresa fa un “reajustament” i acomiada 660 persones.
La manca de previsió també és evident però a més ens agradaria saber quin és el seguiment que es fa del procés, Perquè de les persones acomiadades acomiadaments 110 van presentar recurs i les sentències que coneixem fins ara ens donen 19 improcedents i 4 nuls. Sabem que no hi ha xifres que justifiquin la regulació però quina és la previsió en la recol·locació, en el seguiment dels casos amb recurs, en el seguiment de les mesures de compliment del pla industrial i social? Quants treballadors i treballadores que van demanar el reingrès ho faran en els propers mesos per complir el pla industrial?
El Govern ha de tenir la capacitat de lideratge i ha d’impulsar una planificació per fer possible el manteniment dels llocs de treball i del teixit industrial a Catalunya. Tenen una eina pactada i que pot ser bona: l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Com pensen planificar i posar les bases per actuar amb prevenció sobre els efectes de la deslocalització i el desmantellament industrial de Catalunya?
Sabem que no hi ha una única resposta, no hi ha una única sol·lució però cal actuar amb valentía i contundència. Ara mateix no està clar el futur de Braun però en tot cas no està garantit un futur viable per al conjunt de 761 treballadores i treballadors de la planta d’Esplugues.
Política industrial: no existia i l’Acord del Tinell ho va recollir com a repte. Entre altres coses en l’àmbit de política Industrial deia: “Polítiques d’acord amb empreses multinacionals implantades a Catalunya, per incrementar valor afegir de les seves plantes industrials” i també que calia desenvolupar “mesures dirigides a potenciar els sectors industrials presents a Catalunya” això ja es preveia el 14 de desembre del 2003 i han passat gairebé 3 anys.
El que és evident que al darrera de l’operació de Braun les administracions han d’actuar i el Ple de l’Ajuntament d’Esplugues per unanimitat de tots els grups municipals va acordar que no requalificarà cap terreny d’empreses que abandonin la seva activitat industrial, en clara referència a Braun. Coses es poden fer a nivell pal·liatiu però es tracta de preveure també aquestes situacions i evitar-les.
Per altra banda els ajuts rebuts per R+D, la Generalitat ha de passar comptes d’aquests ajuts i hi hagut per part de Braun una traidoria de manca de demanda de subvencions per tal de no haver de donar explicacions, en una factoria altament productiva dins del sector del petit electrodomèstic, i que compta amb una plantilla molt especialitzada hauríem d’haver pogut incidir d’alguna manera, com es pensa planificar a partir d’ara i com es pensa incidir en aquesta situació.
L’anterior Conseller de Treball i Indústria, el Conseller Rañé, deia que calia tenir clar com afrontar aquesta situació i deia “els governs poden fer dues coses: intervenir o mirar cap a l’altra banda” i nosaltres demanem intervenció. No es pot dir només que el tancament és evitable sinó actuar per tal que el tancament no sigui possible. A aquest efecte en els eixos d’actuació específics per a la millora de la competitivitat del sector de l’electrònica de consum s’apunta que cal “minimitzar l’impacte social dels processos de reconversió industrial i afavorir la recol·locació de les treballadores i treballadors afectats” així mateix també es preveia (10 de desembre del 2004) la creació d’un observatori de prospectiva industrial per tal d’atendre el sector i que els agents socials hi participessin. Tot plegat són eines vàlides per a l’actuació que no han donat els fruits desitjats.
Calen actuacions urgents i, sobretot, molta previsió. El que no pot fer el Govern és actuar de forma pal·liativa sobre situacions en les que ja no hi ha remei. Aquesta és la responsabilitat de l’administració i calen mesures per impulsar i desenvolupar actuacions valentes que aturin el procés de desindustrialització que pateixen el nostre teixit productiu i que afecta a milers de ciutadanes i ciutadans.
El dia 7 de juny els treballadors i treballadores de Braun van fer una jornada de vaga, estan esperant la resposta activa del Govern. Els treballadors i treballadors de SEAT acomiadats amb sentència de nul i improcedent també esperen una resposta del seu Govern, algun tipus d’acció, seguiment, comunicació… I això no s’atura, empreses com Abanderado, vidres Guardiola i altres són en una situació que necessiten respostes actives, accions agosarades del Govern, encara que sigui un govern tan provisional i feble.
