Avui hi havia dues noticies importants. La primera una bomba informativa que afectava a CiU: l’exconseller i candidat número 9 per Barcelona, Antoni Fernández Teixidó, un informe judicial el relaciona amb un capo de la màfia rusa a Catalunya com a assessor personal. La segona, afectava al PSC i no ha esclatat però la remor popular és d’indignació.
L’acusació a Fernández Teixidó és greu perquè relaciona màfia rusa i polítics catalans, però cal tenir en compte (com sempre tenim algunes i alguns i altres només la tenen en el cas que els afecti directament) el principi de presumpció d’innocència. Fernández Teixidó ha declarat a la premsa que només l’assessorava professionalment i que el mateix dia que va conèixer la seva detenció va tallar tota relació professional i personal amb Malchas Tetruaschvili, considerat el número 3 de l’organització criminal a l’Estat espanyol.
[@more@]
El que s’evidencia en l’afer no és només la culpabilitat o la innocència de Teixidó en l’acusació (això ja està en mans del jutge i en sabrem el resultat) sinó tambél’estret lligam entre el Govern central (llavors del PP) i CiU, tal i com es pot veure en les pròpies declaracions de Teixidó recollides a La Vanguardia.
"Teixidó reconoció que presentó a Tetruaschvili en calidad de presidente de una ONG de amistad hispano-rusa al subdelegado del Gobierno en Barcelona, Eduard Planells, a quien Tetruaschvili le presentó una iniciativa para buscar un acuerdo con las embajadas y "agilizar" el "proceso de entrada de trabajadores de Europa del Este", que por entonces, según Teixidó, "se hacía muy farragoso".
De totes maneres, això és un afer que peta en plena precampanya, en un mitjà que tothom fa afí al PSOE i en un moment en que el Govern monocolor del PSC (i la seva marca blanca o l’Eco com vulgueu dir-li) a la Generalitat en fan una de ben grossa.
L’any passat, amb ERC al Govern, les Creus de Sant Jordi van ser paritàries, és a dir que es va reconèixer, per primer cop, el mateix nombre de dones que d’homes aproximadament, enguany els socialistes amb l’actual equip poc gestor i sense iniciativa política de l’ICD –liderat per la nova i ufana presidenta Sara Berbel– només hi ha 16 dones de 63 creus concedides. No està gens malament per a un Govern i un partit que se les dona de “paritari” (i ho dic amb totes les cometes possibles). Pensàvem que en els pocs mesos que quedaven no es podia fer malbé molta de la feina feta però si, és possible en mans de gestors i gestores mediocres i sense compromís polític.
De fet, el 2005 donar de forma equilibrada les Creus de Sant Jordi, no és només una forma de fer visibles les aportacions de les dones sinó de corregir una discriminació històrica, ara els socialistes i l’Eco… canten amb els fets.
Però aquest no és l’únic afer important en aquest lliurament de la distinció més alta de la Generalitat (al marge de la medalla d’or) sinó que el compromís social d’aquest Govern interí socialista és donar aquesta distinció de la Generalitat a Andreas Schleef, expresident de SEAT i responsable dels 660 acomiadaments fa uns mesos. Això és un insult a les persones acomiadades però també a la ciutadania en general que vàrem veure com una empresa multinacional que havia rebut un munt de milions d’euros de la Generalitat per tal de mantenir la seva activitat al país amenaçava amb marxar sinó hi havia una reducció de plantilla. Aquest xantatge ha estat premiat per la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi, és inacceptable!
Schleef serà guardonat juntament amb Johan Cruyff,
L’assemblea d’acomiadats i acomiadades de SEAT i el comitè que els dóna suport està preparant una vaga de fam pel proper mes d’octubre i s’han trobat amb aquesta sorpresa que els ha produït tristes a i indignació. És el gerro d’aigua freda després que la pressió va obligar a SEAT a readmetre algunes de les persones acomiadades.
L’eslogan d’en Montilla és : "Fets i no paraules". Com deia aquell: “Pels teus fets et jutjaran” al PSC no serà la història sinó la ciutadania qui passarà factura d’aquesta manca de compromís i sensibilitat social i política amb les promeses electorals, els acords de Govern previs a l’expulsió d’ERC i el respecte cap als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
