Missatges des de Toronto

No és que estigui de vacances a Toronto, ni molt menys, sinó que em sembla important destacar el desenvolupament de la XVI conferència Internacional de la Sida que allà es porta a terme i en la que hi participen 21.000 persones.

Durant la VI legislatura (1999-2003) vaig ser la Presidenta de la Comissió d’Estudi de la SIDA del Parlament de Catalunya. Per a les entitats catalanes això era importantíssim, de fet érem l’únic Parlament del món que tenia una comissió d’aquestes característiques i era la tercera legislatura que estava en marxa. Durant la V legislatura es van portar a terme treballs intensíssims que van donar lloc a unes conclusions i propostes de Govern, algunes de les quals encara són prou vigents i sense desenvolupar.

[@more@]

Aquest treball previ va ser un cert “entrebanc” per als treballs de la VI legislatura, donat que alguns grups parlamentaris ja donaven per finits els treballs però políticament era una eina importantíssima per a la visibilitat social de la SIDA i pel compromís polític que representava per part de tots els grups parlamentaris. A nivell internacional era un referent pel moviment d’activistes i científics que posaven d’exemple el Parlament de Catalunya per tal que altres parlaments i instàncies en l’àmbit internacional poguessin crear òrgans similars. Aquesta legislatura els treballs s’assumeixen des de la Comissió de Política Social però ni el compromís ni la visibilitat és la mateixa i les entitats ho acusen.

D’altra banda, les diferents entitats catalanes de lluita contra la SIDA denuncien que la visibilitat social de la malaltia va quedant relegada, “normalitzada”. El fet que els tractaments donin una qualitat de vida a les persones infectades ha aturat, en certa manera, la investigació i la mobilització política i social vers la lluita contra la malaltia. Són moltes les persones mortes, infectades… i la prevenció és, ara per ara, la única vacuna i remei per a la malaltia.

És per això que la seva visibilitat i coneixement social de la malaltia és imprescindible per combatre-la. La “normalització” ha comportat relaxament dels costums, i així ho denuncien les ONG SIDA, i també un augment de les infeccions. Cal combatre la SIDA no només des de l’àmbit científic sinó també des del polític i social i per això és important saber que existeix, saber les formes d’infecció, no posar-se en risc amb mètodes de prevenció fàcils i barats (preservatius, xeringues estèrils…). La informació és un dels mètodes de lluita contra la malaltia més eficaços.

Tot i així, aquesta anàlisi és parcial perquè afecta bàsicament al Primer món, en el que els antiretrovirals, les proves de VIH i l’accés als mètodes de prevenció són fàcils (i cal no oblidar en aquest sentit el nostre Quart món, que desconeix la malaltia i no té accés a antiretrovirals de forma fàcil). Precisament des de Toronto se’ns alerta d’aquesta situació: de les persones afectades al món només un 5% té accés als antiretrovirals; a Àfrica només el 10% de persones infectades coneixen la seva infecció; al món només un 12% de les persones que volen fer-se la prova del VIH hi té accés; als països del sud només el 0’45% de persones entre 15 i 49 anys se’ls ofereix de forma rutinària als centres de salut; l’accés als tractaments antiretrovirals és, als països del Sud, insuficient per no dir inexistent en molts casos… Són dades d’ONUSIDA i l’OMS que les entitats i xarxes d’activistes lluiten per canviar. El Vaticà i alguns països extremistes catòlics han jugat un paper nefast en aquest sentit.

El paper de les dones en tot plegat és important, perquè estem parlant, un cop més, de drets sexuals i reproductius Moltes dones siguin del país que siguin i es dediquin al que es dediquin o bé no tenen accés als mètodes de prevenció o bé se’ls neguen. De nou, les dones juguem un paper central en l’epidèmia, podem ser infectades i portadores per què se’ns neguen els nostres drets. El dret al propi cos és vulnerat de nou i això provoca moltes dones mortes, moltíssimes dones infectades. El debat sobre la salut reproductiva i sexual de les dones torna a ser un eix central també en l’àmbit de la lluita contra la SIDA i la vulneració dels nostres drets com a dones ens porten, un cop més, a la doble victimització, moltes dones no poden decidir sobre l’ús o no del preservatiu, moltes dones no poden decidir sobre el seu desig sexual, moltes dones veuen com s’infecten de SIDA perquè no es respecten els seus drets humans més bàsics.

Tweet