Aquests dies estem celebrant diferents actes a l’entorn del 28 de juny, dia internacional per l’alliberament lesbià, gai i transexual. És per això que crec interessant destacar una lectura que, al meu entendre, aprofundeix en la necessitat de tenir en l’agenda política aspectes transversals i que seran troncals en la contrucció social del proper deceni: polítiques de dones i una que malgrat portar molts anys no deixa de ser una novetat institucional: polítiques per al col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexual i Transexual.(CLGBT)
En aquest sentit, abans d’entrar en la ressenya m’agradaria destacar que en el Govern de la Generalitat la primera vegada que les polítiques de dones han estat centrals i creïbles han estat amb Esquerra al Govern i de la mà de dones del Moviment Feminista que han estat un veritable revulsiu polític institucional, seriós, metòdic, dinàmic, creïble… i també es van desenvolupar de la mà d’Esquerra, per primer cop, les polítiques CLGBT, am la creació del Programa per al col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexual i Transexual i l’elaboració del Pla.
[@more@]
Sense més preambuls parlar del llibre: Historia y análisis político del lesbianismo. La liberación de una generación[1]. La seva autora és Beatriz Gimeno, durant molt de temps la portaveu de la FELGT (Federación Estatal de Lesbianas, Gais y Transexuales)
En aquest llibre podem trobar l’anàlisi del creixement i evolució paral·lela del moviment lèsbic i el feminista. Serà un text de referència per què és exhaustiu però també perquè és cru i no estalvia crítiques. En primera persona, com a feminista i com a lesbiana, Beatriz Gimeno fa un repàs d’aquest camí comú i també ple de divergències en molts moments.
Vint-i-cinc anys després de la dita transició democràtica, no han estat suficients perquè el lideratge de les dones en les propostes de transformació social siguin reconegudes política i socialment. El fet de recuperar aquesta història sense maquillatges i fer visible el paper i aportacions de les doblement invisibles, les dones lesbianes, era una necessitat. Perquè el fet de ser un moviment horitzontal, transversal, transformador ens fa exemptes de conflictes i contradiccions? És real el que algunes lesbianes feministes reivindiquen, pel que fa a la manca d’espai dins del moviment? És l’espai de relació entre dones un camí de roses? Toes les teories són vàlides? El gènere ens és suficient com a categoria analítica total? L’autora no ens desvetlla solucions però si que es compromet profundament amb les seves reflexions.
Gimeno analitza de forma profunda les relacions polítiques entre moviment de lesbianes i moviment feminista, com el feminisme reconeix la importància estratègica de l’opció homosexual, el compromís mutu és inevitable, dones amb consciència sota la norma patriarcal i heterosexista. Les lesbianes sempre hem estat a cavall entre dos moviments però la base teòrica i de relació que aporta el moviment feminista ha estat imprescindible alhora el camí no ha estat un camí de roses. En aquest mateix sentit el text “niña muerde perro” del Colectivo de Feministas Lesbianas de Madrid ja apuntava, l’any 1986, la necessitat de reflexió dins el MF afecta totes les dones i no només les lesbianes i com el pensament feminista en la reflexió sobre la situació de les dones ens serveix per posar en dubte les bases de l’ordenament patriarcal i la subordinació de les dones. Anys després Gimeno profunditza en aquesta relació.
Tampoc deixa de banda les relacions que feministes lesbianes i moviment gai hem tingut en aquests 25 anys. Camins paral·lels però malgrat molts punts en comú els desencontres han estat múltiples. Les dones liderem els canvis socials restant al marge del patriarcat per voluntat pròpia, els gais poden desenvolupar-se sota la norma patriarcal.
El discurs de gènere reinterpretat pels gais s’ha convertit en una reafirmació de l’estandard masculí i ha perdut poder transformador, en tant que la nova masculinitat, una reflexió necessària, nega el lideratge social de les dones i ens culpabilitza, en part sobre la manca d’un model masculí alternatiu.
Gimeno fa un repàs ampli de la imposició de l’heterosexualitat des de Grècia fins l’actualitat i en situa en l’actual context; un moment en què les lesbianes no hi som a l’agenda del moviment gai ni del feminisme –ni evidentment de la política institucional i de partits de forma seriosa i creïble-. Un moment en què l’eclosió de grups de lesbianes al marge del feminisme ha fet que tot i que sigui present no sigui visible l’aportació de les dones lesbianes des de la pròpia identitat, des de la pròpia experiència, sense buscar culpes però analitzant els perquès de la laxitud d’aquesta relació. Beatriz Gimeno dona visibilitat al recorregut històric lèsbic per fer visible que no és un fenomen actual i de moda sinó que ara es viu amb més llibertat perquè hi hagut una pèrdua de credibilitat del model patriarcal per a les dones.
Una lectura molt i molt recomanable.
