Aquest final de legislatura amb un Govern del tot provisional, un President totalment en precari, un projecte polític avortat, una oposició de dretes salvatge i una continua ingerència del partit espanyol de la sucursal socialista… Un projecte de canvi de projecte polític per al país, amb el Govern catalanista i d’esquerres, que no ha estat possible acabar i que el mateix eix central, la reforma de l’Estatut, ha estat el que ha provocat la caiguda (amb moltes ajudes, és clar).
Bé, no volia estendre’m amb temes que ja he tocat abastament sinó comentar un dels èxits importants assolits aquest final de legislatura.
El passat 22 de juny varem aprovar al Parlament la llei de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal de les administracions públiques catalanes.
[@more@]
Aquesta és una llei important per diferents raons –tot i no ser l’única eina a impulsar per avançar en una nova concepció del temps- que són, en definitiva, els objectius que es fixava.
Per una banda, integrar en un únic text totes les normes relatives a la conciliació de la vida personal familiar i laboral del personal al servei de les Administracions públiques de Catalunya, així com facilitar la seva aplicació, la interpretació i una major seguretat jurídica.
En alguns aspectes concrets, incorporar les noves mesures legals existents sobre violència masclista en un sol text que reguli de forma global aquesta matèria i que en faciliti l’aplicació a efectes de sistemàtica jurídica; Equiparar clarament la filiació biològica amb les adopcions i acolliments i equiparar també les unions estables de parella amb els matrimonis.
I com a punts importants a destacar l’avenç del concepte conciliació al concepte reorganització de la vida personal, familiar i laboral; la revalorització i reconeixement social del treball reproductiu i de cura de persones dependents i de corresponsabilitat de tots dos progenitors al nucli famíliar, així com contribuir a inspirar tots els àmbits de la negociació col•lectiva en aquest sentit.
Un dels punts importants de la llei és el voler donar una nova dimensió social a les administracions públiques de Catalunya per tal que siguin exemplificadores per a la societat catalana.
En el procés de treball parlamentari hem pogut afegir encara un nou objectiu important: l’equiparació per a les famílies homoparentals els progenitors o progenitores de les quals són del mateix sexe i també el reconeixement dels drets específics de les famílies monoparentals.
La llei que varem aprovar és satisfactòria i d’un alt grau de consens. Aconsegueix avançar en aspectes importantíssims i reconeix nous drets lligats a la necessitat de reorganització social del temps. S’incorporen a la nostra legislació mesures contra la violència masclista per tal de flexibilitzar la seva relació laboral i adaptar-la a les seves circumstàncies i també mesures d’equiparació per a les famílies homoparentals, monoparentals i parelles de fet. Per tant, creiem que disposarem d’una eina imprescindible per a fer possible una millor qualitat de vida per a les treballadores i treballadors de la funció pública a Catalunya. Esperem que ben aviat siguin una realitat i les puguem fer extensibles a totes les treballadores i treballadors de Catalunya, àmbit en el qual no tenim competències, ni tan sols amb el nou Estatut.
Caldrà estar amatents al desenvolupament del reglament i aplicació de la llei, donat que preveiem la necessitat d’adaptar-la i avaluar-la. Fora bo que es tinguessin en compte a l’hora de desenvolupar el reglament i fer una lectura i aplicació no restrictiva de la llei algunes novetats importants. Em refereixo a l’absència de referències encara que ara per ara encara no és normativa del Projecte de Llei orgànica d’igualtat entre dones i homes, aprovat pel Consell de Ministres de 3 de març de 2006 i, de fet aprovat i tramés al Congrès el passat 23 de juny –el dia després d’aprovar la llei al Parlament-. Aquest projecte recull una sèrie de mesures de reforma de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la Reforma de
Cal que en l’avaluació i aplicació de la llei es tinguin en compte criteris d’igualtat en la diferència, és a dir, les mesures que s’impulsen no poden ser aïllades sinó que ha d’estar acompanyada de mesures d’acompanyament transversal. Per exemple: La distribució del temps dedicat a la cura entre dones i homes està condicionada per la disponibilitat de serveis de cura de qualitat i a preus assequibles, de la possibilitat de gaudir de permisos remunerats per a la cura de familiars (fills, filles i persones grans) i de les fonts de finançament i aquestes són mesures que podem aplicar per a tota la població i no només la funció pública.
En aquest sentit haurem de tenir molt en compte la Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, per la qual s’estableix el Pla de Treball per a la igualtat entre les dones i els homes 2006-2010 que serveix de full de ruta en les polítiques europees. Coincidim en les prioritats i objectius haurem d’esforçar-nos per a fer-ho també en les mesures fonamentals previstes per la Comissió per assolir els objectius fixats.
Caldrà aquest enfocament pluridimensional, un tractament transversal i diferenciat que permeti la igualtat de drets real entre dones i homes i fer-ho a traves d’un ventall complet de mesures en tots els àmbits, en particular, i entre d’altres, una millor conciliació entre la vida familiar i l’activitat professional.
