Publicat a Fundació Maria Aurèlia Capmany
El passat 29 de gener vam portar a terme un nou dinar tertúlia. Ens va acompanyar Milagros Rivera, catedràtica d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i Directora del Centre de Recerca de Dones Duoda.
“El sentit del treball més enllà de les condicions”
Ens dius que no té sentit separar el temps de vida i el temps de treball
Les dones tenim una sola vida. No sé els homes, que van inventar segurament això de la doble vida … Separar el temps de vida del de treball, i no només el temps sinó l’atenció, l’amor / productivitat, el plaer de viure coses, és una font segura d’alienació i de desordre simbòlic.
Afirmes que el treball productiu està fet a mida de l’home i que la relació entre les dones i els treballs és decisiva per entendre la crisi
Ho vam veure molt clar en el feminisme, i no només el treball productiu sinó també en la política dels partits, que, per cert, van néixer en contra dels salons de les Precioses, que eren mixtes i de mediació femenina. Els horaris de treball ho deixen clar, com els horaris de les reunions polítiques i sindicals de llavors (inacabables, a veure qui aguantava més, a la nit, sense límit… Una saviesa que sol ser femenina és l’encert de saber aturar-se a temps. Quant a dones i crisi, ara que la necessitat es revela sense pudor, deixant-ho tot al descobert, les decisions de les dones sobre el seu treball productiu són decisives perquè aquest deixi d’estar fet a la mida del cos d’home. Jo les observo deixant de banda la mirada antiga, que ja ha donat molt de si, potser tot el que podia donar de si. La reinvenció de la maternitat és cada vegada per més noies al voltant del món (minoria, sí, però interclassista) que estem veient últimament és clau. La casa està en la història, no és la que era, havent acabat el patriarcat, que vol dir havent fet allò de “treu el poder del teu llit i diverteix-te”. La revolució podria estar venint d’aquí, de la casa, de l’autoritat femenina i materna.
Vivim les dones una contradicció entre el que vivim i el que aportem al mercat de treball?
Jo visc aquesta contradicció: fins fa poc (posem, l’any 2000, quan vaig poder crear l’assignatura “La diferència sexual en la història”) no he pogut explicar a classe una història que veritablement em signifiqués, signifiqués la meva experiència. És una contradicció tremenda.
Cal parlar de sentit més que no pas d’horaris? Tu ens parles del “doble si”
El parlar de sentit arrossegarà en si els horaris, precisament el seu sentit, no a l’inrevés. El “doble sí” va per aquí perquè et deixa triar el temps dedicat a cada cosa en cada ocasió. No hi ha llibertat sense temps, sense triar l’ús del temps.
