Des
que fa dos mesos CiU va entrar al Govern no he sentit gaires bones
notícies, en tot cas no he sentit res en positiu (per cert, un
enganyós però bonic lema que fan servir per les eleccions
municipals). Totes les retallades afecten directament a drets i allò
que pot semblar un tema econòmic acaba sent ideològic, això si,
ben camuflat.
Analitzem
les polítiques de dones i la feina feta que, a hores d’ara, no
comportava una despesa i si un servei important.
Un exemple és el Pla Estratègic de Gestió i Usos dels Temps de
la Vida Qúotidiana 2008-2018. Aquesta era una estratègia
consensuada, un treball d’orfebreria social i política que havia
creat espais de participació en els que entitats, persones, agents
socials i administracions consensuaven un model polític i social
que tingués en compte els temps diversos de les persones i les
necessittats derivades. Hi havia molta imaginació i es tractava no
tant de fer grans inversions (evidentment calen!) sinò de tenir en
compte aquest factor central de les nostres vides en el
desenvolupament de les polítiques públiques. Doncs bé, s’han
tancat els serveis tècnics i no és una prioritat política pel nou
Govern.
L’aturada
de l’aplicació de la Llei de dependència és un altre tema
improtants, tenint en compte que les feines de cura de les persones
són , a més, bàsicament desenvolupades per dones és una retallada
doblement discriminatoria un cop més.
Les
retallades són, moltes vegades, necessàries, però també són, en
molts altres casos, excuses de mal pagador. En èpoques de crisi cal
que els polítiques de dones i les polítiques socials siguin més
accentuades que mai. Cal estar al costat de la gent, de la ciutadania
i les seves necessitats i no fer pagar la crisi a la gent de sempre
amb retallades que no venen al cas. Aquests són només dos exemples
de com CiU aprofita el Govern per a tirar enrera drets socials
llargament reivindicats per la gent del nostre país.
Les dones hem estat invisibles, silenciades, amagades
pel genèric. Com és que ara qui ha de liderar les polítiques de
dones fa servir aquest argument? simplement econòmic Doncs perquè passats 100 dies no
tenen absolutament cap proposta i si moltes ganes de tirar enrere.
Retalla
que retallaras van retallant promesses electorals. Retalla que
retallaràs només eneficien uns quants.
