No
m’agrada utilitzar formes espectaculars per parlar de la majoria de temes però poder aquest arriba alguns cops que s’ho mereix… El
títol d’aquest humil article deuen ser les paraules que una nena de
5 anys de reus va dir quan es despertava i va veure la seva mare al
terra, amb un bassal, morta a mans del seu marit.
La
violència masclista segueix avançant, hem fet lleis, hem donat
drets (que espero no es retallin amb les retallades) a les dones i
els seus fills i filles en situació de violència masclista. Hem
avançat conceptualment i hem anat canviant les relacions entre
gèneres a nivell social però… segueixen havent dones mortes i
fills i filles amb seqüeles importants fruit d’aquestes morts.
Els
estereotips de gènere i la nostra cultura i estructura social
segeuixen funcionant. L’anterior equip de l’Institut Català de les
Dones, liderat per Marta Selva, ho va veure molt clar: s’havia
d’invertir en educació, en canvis estructurals des de la infantessa
i adolescència. Fruit d’questa idea va nèixer el “Talla amb els
mals rotllos” que des del 2005 i, en coordinació, amb la
Secretaria General de Joventut va impulsar un programa per a
adolescents i liderat pels i per les pròpies adolescents. Una aposta
de futur per un canvi real i estructural.
La
violència masclista segueix sent un dels greus problemes socials a
Catalunya, a Europa i al món. A Catalunya ens hem dotat d’una llei
pionera que impulsa una xarxa de recursos i serveis per a les dones
en sistuació de violència masclista i els seus fills i filles, una
xarxa construida entre el 2005 i el 2010 en la seva majoria i que
representa una esperança, un repte i, alhora, un exemple.
Necessitem
nous models de relació però tambénecessitem drets que garanteixin
l’atenció social, el seguiment dels casos, els recursos per
situacions snese sortida immediata o amb sortida a mig i llarg
termini. Necessitem deixar de victimitzar les dones i dotar-les de
drets essencials, bàsics i teixir una societat lliure de violència
masclista.
Publicat a L’Hora Violeta al setmanari 30º
