Objectiu: reconeixement de la diversitat familiar

Avui el Govern de la Generalitat aprova el decret de desplegament parcial de la llei 18/2003 de suport a les famílies, a proposta del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Aquest és un impuls polític al reconeixement legal de les famílies monoparetals i, per tant, de la diversitat familiar existent. Un pas polític i social molt important que és pioner a l’Estat espanyol i de referència a Europa. un cop més Catalunya, el Govern de Catalunya, es posa al capdavant en l’impuls de polítiques socials avançades i equitatives.

 En aquest decret (liderat per la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania) l’aspecte més important és el reconeixement legal de la realitat monoparental, per tal d’equiparar-la en avantatges a les famílies nombroses i destacar la importància del creixement d’aquesta realitat familiar. Les famílies monoparentals, tal com recull la llei en una definició àmplia, són aquelles que estan formades per un o una o més fills o filles menors que conviuen i depenen econòmicament d’una sola persona. A partir d’aquesta definició el decret desenvolupa les diferents tipologies de famílies monoparentals. Aquesta concrecció recolliria les següents tipologies:

• Aquelles en la que el pare o la mare, amb fills o filles menors, conviu alhora amb una altre persona o persones amb cap de les quals té un vincle matrimonial ni hi forma una unió estable de parella.
• Aquella constituïda per una persona vídua o en situació equiparada, amb fills o filles menors, que en depenguin econòmicament, sense que a aquest efecte es tingui en compte la percepció de pensions de viduïtat i/o orfanesa.
• Aquella en la que la persona progenitora que té la guarda dels fills o filles no percep pensió per aliments o, percebent-la, és inferior a la meitat de l’import de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya mensual per cada fill o filla.
• Aquella en la qual la persona progenitora amb fills o filles a càrrec ha patit violència masclista per part de l’altra persona progenitora o convivent.
• Aquella en la qual la persona progenitora amb fills o filles ha patit abandonament per part de l’altra persona progenitora o convivent.
• Aquella en la que una de les persones progenitores convivents hagi estat durant un període igual o superior a un any en situació d’empresonament, d’hospitalització o altres causes similars.

 D’altra banda, per tal que es reconegui i mantingui la situació de família monoparental, els fills o filles han de complir les següents condicions: 

• Ser menors de 21 anys d’edat, o tenir una discapacitat o estar incapacitats/des per treballar, amb independència de la seva edat. Aquest límit d’edat s’amplia fins als 25 anys en els casos que cursin estudis universitaris i de formació professional de grau superior o similars.
• Conviure i dependre econòmicament de la persona progenitora.

Aquestes són diferents realitats existents actualment i que han quedat al marge de polítiques oficuals de família que no recollien la diversitat social de les families, una realitat en creixement i una diversitat enorme. Els continguts del decret van més enllà de la creació d’aquest títol pel que fa als avantatges per a totes les famílies però crec que destacar aquest reconeixement legal és fer un reconeixement polític de la diversitat i de les dificultats que moltes famílies monoparentals tenen en el dia a dia, una realitat que cada vegada és més gran i diversa en si mateixa. Enhorabona doncs i felicitats!

Tweet