Sota aquest títol i els sotstítol de “Set històries de dones que diuen prou” avui s’ha presentat el llibre de les mentores de Tamaia, grup de dones contra la violència, que parlen en primera persona de llurs experiències i reflexions en situacions de violència masclista.
El llibre és un llibre valent en dos sentits:
- el relat en primera persona de situacions traumàtiques, reviscudes, superades i reflexionades que, des de la distància, poden servir per a altres dones com a mirall de superació
- com a aventura editorial en la qual Anna Monjo, d’Icària, ha fet una aposta per tal que aquesta experiència no es perdi encara que sigi una difícil aventura editorial
[@more@]
Hem de reconèixer i destacar el paper de Tamaia, un grup imprescindible en el treball contra la violència masclista i llur conceptualització. Des de les institucions s’ha de reconèixer el paper central del seu compromís i també des del Moviment Feminista les seves aportacions.
Tamaia ha liderat un treball difícil i complicat al qual no es dóna prou valor: parlar, explicar, fer visible, denunciar a la societat, sensibilitzar, compartir, refer-se, construir pensament des del respecte i el reconeixement entre dones que han passat per situaicons de violència masclista.
Vull mostrar el meu suport emocional, personal, el meu compromís i complicitat amb aquest treball i aportacions.
