Avui hem portat a terme una interessant taula rodona amb una altíssima participació de les persones assistents: "Fer memòria, recuperar l'experiència". A la taula que jo moderava hi havia tres ponents: Montserrat Duch, historiadora del GREC (Grup de Recerca Gènere, Raça, Ètnia i Classe) de la Universitat Rovira i Virgili, Maria Furriols, antiga militant del moviment veïnal i membre del Grup d'Estudi sobre la Història dels Moviments de la Gent Gran a Catalunya i Josep Maria Bosch, vicepresident segon del Consell de la Gent Gran de Catalunya.
La Montserrat Duch és la que ha exposat la fase que incorporo al títol: "la memòria, la recuperació de la memòria històrica és un deure, un dret i un deute" un deure en dos sentits, en el reconeixement i en la de fer-la saber i explicar-la, un dret perquè les generacions futures el tenen però també les passades i les que formem part del present i un deute perquè és un deute social i cal un reconeixement de l'experiència quotidiana i de les històries col·lectives dins de la HISTÒRIA. Cal també emmarcar aquestes històries que donen pas a nous conceptes contemporanis que creiem assolits o "eterns", com en l'actualitat és el parlar amb normalitat d'Estat del Benestar.
[@more@]
La Maria Furriols ens ha explicat un munt d'històries i ha elaborat una part concreta de la història del moviment de gent gran en la transició democràtica, des del 1976 amb el I simposi internacional per una política humanitzada de l'ancianitat" però també fent memòria d'anys anteriors en plena dictadura i les petites victòries que varen assolir.
En Josep Maria Bosch, ha fet un relat més intimista de la història i el passat, de com conformem aquesta història revisant el passat propi, la pròpia experiència, les vivències quotidianes.
Han sortit moltíssimes coses: com les dones i els homes vivim diferent l'experiència i, per tant, construïm la història de forma diferent, les històries d'algunes vivències a "amigos de los ancianos", vivències en primera persona de cerca de persones desaparegudes, de la immigració dels 50-60-70, dels bombardejos de la Barceloneta, de històries de totes aquelles persones que van perdre la guerra amb una lectura molt més vivencial: qui va perdre va ser la societat civil pensés el que pensés…
Un munt d'esgarrips emocionals i unes històries que no es poden perd
entre si pots, gràcies