Ahir dijous va comencar el "Encuentro Nacional de Mujeres, Justicia y Reparacion" que sota el lema "Con silencios no hay justicia ni paz" commemora els 10 anys de la Ruta Pacifica de las Mujeres a Colombia.
Amb dificultats i despres de llargs viatges van anar arribant les diferents representants dels 9 departaments i les 350 associacions de dones que en formen part.
[@more@]
La jornada va comencar amb un acte d'inauguracio i lectura del manifest, un manifest llarg, potent que manifestava la necessitat de seguir avancant en el proces de pau donant veu a les dones. Cal reconeixer l'existencia del conflicte i obrir vies de dialeg. De fet, durant un temps semblava possible un acord humanitari entre les FARC i el Govern colombia pero el President Uribe ja ha expressat la voluntat de no arribar a aquest acord (que consistia simplement en pactar una millor atencio medica al i les guerrilleres de les FARC que son a les presons a canvi d'assegurar visites i atencio medica a les persones segrestades) i que rescatara les persones segrestades amb un atac militar.
Les dones de la Ruta Pacifica s'oposen frontalment al rescat militar perque saben que portara a la mort de la majoria de persones segrestades i molts guerrillers i soldats i s'oposen al "rescate a sangre y fuego" per part de l'exercit colombia, una part important del qual son joves fent el servei militar obligatori.
Amb aquest context i continguts Elisabet Uribe, feminista colombiana afincada a Catalunya, i Gaby Ore una peruana especialista en temes de pau i que viu a Madrid (Espanya) van anar desgranant les claus per a arribar a una reparacacio dels crims comesos que tingues en compte les dones. Uribe va conferenciar sobre l'analisi de les guerres i totalitarismes a partir del pensament de la diferencia sexual. Gaby Ore va exposar les condicions preliminars que qualsevol proces de pau ha de tenir per garantir els drets de les dones, els standards comuns i a nivell mes extens el dret de reparacio de les victimes en el conflicte armat, utilitzant referents internacionals i aplicant criteris de genere a partir de les resolucions de la Comissio de Reparacions de NNUU el 1991 (que reconeix la reparacio per violencia sexual), l'Estatut de Roma (aprovat el juliol del 2002 i que reconeix reparacions individuals i col.lectives aixi com la no retraumatitzacio), la resolucio 1325 de Nacions Unides (que expressa la necessitat que la veu i la participacio de les dones sigui efectiva en processos de pau) i la Convencio Interamericana (que assegura els drets i llibertats, la reparacio de les consequencies de les violacions i una compensacio justa)
Ore va destacar la importancia de les aportacions de l'analisi feminista perque posava sobre la taula la inclussio de les experiencies de les dones i l'impacte desproporcionat i diferenciat que sobre les dones te el conflicte. La violencia contra les dones es dona dins i fora del conflicte pero en el marc del conflicte s'actua amb mes impunitat. La reparacio ha de garantir tambe condicions per que no es repeteixi aquesta violencia.
L'acte simbolic i concentracio a la placa Bolivar va ser seguit de molt a prop per policia i exercit. Mentre les dones desplegaven cants i espelmes aixi com els colors groc (el de la veritat), blanc (el de la justicia) i blau (el de la reparacio) de forma simbolica, alguns joves soldats s'acostaven i en veu baixa expressaven solidaritat i complicitat, mentre els seus mandos els seguien de prop i la policia estaba preparada per carregar.
A mes dels slogans el crit de les dones va ser unanime "Uribe, quedas despedido"
Benvolguda,
com a promotor de la campanya «Jo també vull un estat propi», a la qual tan amablement et vas adherir, et proposo que afegeixis el teu bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat). Moltes gràcies.
Xavier Mir