Ahir dimecres va ser un dia intens, el dia abans de començar l'encontre nacional de la Ruta Pacifica hi havia alguns esdeveniments importants i teniem moltes trobades pendents.
A les 8 del matí s'inauguraven les Jornades sobre "Violencias contra las mujeres y justicia de género" organitzada per l'alcaldia de Bogotà. Juanita Barreto, responsable de les polítiques de dones municipals n'és l'artífex. Juanita és una dona potent, amb un discurs pausat i enèrgic, amb uns continguts molt i molt intensos i propers.
Ens va "regalar" (com es diu per aquí) amb un discurs d'obertura que sense cap paper va durar més de vint minuts, un discurs performatiu que ens parlava de la saviesa de l'amor que s'havia perdut front a l'amor a la saviesa.
[@more@]
Amb uns guants de lana a les mans, un de vermell i l'altra violeta, ens deia:
"Tenim a les nostres mans la construcció de símbols i ens posem els guants, que no les botes, els guants de llana, símbol del teixit social per estendre la saviesa de les dones"
Un discurs abrandat, performatiu, enèrgic que Juanita fa des de la institució.
També va parlar Ati Qigua, una consellera municipal que viu la discriminació del model patriarcal en pròpies carns. És jove i indigena i la pressió de molts sectors és per què plegui per un tema de legalismes, sembla que tenia 22 anys quan va guanyar l'elecció i per llei havia de tenir 25, no es qüestiona el seu treball, es qüestiona el que representa i alguns volen el seu lloc. Lucho Garzón, l'alcalde, la va defensar a ultrança i va ser correcte, aplaudit i divertit, com sempre, en el seu discurs.
Més tard varem tenir una trobada molt interessant amb les dones del PDA (Polo Democrático Alternativo), interessant, fructífera i enriquidora. Estan en un procés de creixement interessant com a força política i en el proper congrès, el de la unitat dels diferents sectors de l'esquerra que el Polo aglutina, les dones fan les seves propostes i volen aconsseguir les seves pròpies estructures.
A la tarda vàrem ompartir "tinto" (que aquí a un cafè molt aigualit li diuen així) amb dones de les organitzacions de base de la Ruta Pacífica de Mujeres a Bogotà. Els relats de les seves vides són impressionants i la seva força encara ho és més. Vàrem quedar esgotades després de dues hores de trobada perquè l'impacte que sobre nosaltres va tenir la situació que viuen, que és la situació de moltes dones a Colòmbia i al món, va ser molt gran.
Jo em vaig traslladar a una reunió de la Mesa LGTB (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals)de Bogotà i varem poder establir llaços de col·laboració amb Catalunya. Vaig prendre el compromís de fer de nexe (de moment ´'únic nexe que tenen amb Catalunya) amb el moviment LGTB de Catalunya i també amb les institucions. Varen sortir projectes i propostes interessants que caldrà anar seguint i acompanyant. El contacte pot ser molt positiu.
Finalment, per tancar la jornada vàrem sopar amb les ponents del "encuentro" que avui comença, en un ambient més relaxat i podent compartir taula, opinions, temes i també comentaris més lúdics, però varem poder conèixer, encara més la realitat sobre les polítiques educatives que ha impulsat Lucho Garzón a Bogotà i que han posat les bases per acabar amb la discriminació i per escolaritzar totes les criatures, malgrat les polítiques de l'Estat. També es van posar altres temes sobre la taula que aquests dies sortiran a les diferents ponències.
Un dia intens, molt intens
