Avui he pogut solucionar el tema accents!
Aquest vespre hem estat a la presentació d'una nova xarxa: la Red de Mujeres en acción hacia el futuro. Han fet servir unes frases de Piera de la Bologna, de Dones de Negre, per definir el seu orígen:
"La guerra, el conflicte, ha niuat en el meu cos, en els nostres cossos, deformant-los en silenci. Però llavors esdevé alguna cosa i ens reconeixem ´'una a l'altra"
La nova xarxa, propiciada i amb el suport de la Casa de la Mujer de bogotà, esta formada per dones desplaçades per la violència del conflicte. Desplaçades de les seves comunitats, caps de familia amb 3 i 4 fills i filles, que es desplacen amb tota la familia i, normalment, també amb gent gran al seu càrrec. Que quan troben un nou lloc on reconstruir poc a poc la seva vida es troben amb mals treballs, malpagats i sotmesos a explotació. Sense oportunitat de promoció ni de capacitació. Un exemple són les dones recol·lectores de flors que quan han pogut trobar una feina en un nou entorn treballen de 3 a 10, és a dir de 3 del matí a 10 de la nit, sense descans i llavors han de tronar a casa a donar atenció i compartir amb la seva gent.
[@more@]
Són dones que han trobat doncs jornades excessives, a més de la doble jornada perquè si van amb els seus marits ells no cobreixen les tasques familiars, els rols tradicionals són molt clars, i veuen com les seves criatures, la seva gent gran queda descuidada quan elles voldrien ser-hi. El desplaçament ha trencat el seu entorn social de confiança i no poden deixar a cura de terceres persones (que normalment estan en condicions similars) la seva gent.
Dones que pateixen persecució social, amb molts obstacles i dificultats per a la participació politica i social. Dones exposades a assetjaments i agressions sexuals en espais i àmbits molt diferents de la seva vida.
Aquesta xarxa vol acabar amb la invisibilitat de les dones i reclamar els drets de reparació. Els ha tocat perdre tot el que tenien i reconstruir sense cap suport. Reclamen ser presents, perquè els seus drets no estan presents ni a les polítiques públiques ni a la Ley de Justicia y Paz i elles consideren que si no es tenen en compte els seus drets es violen els seus drets.
A més del suport de la Casa de la Mujer han tingut el suport de la Unió Europea per formar-se i tirar endavant el projecte i contactes i suport d'ONG internacionals, d'organitzacions de població desplaçada, d'organitzacions de Drets Humans i, com no d'organitzacions de dones. També han tingut contactes amb diferents actors polítics a Colòmbia.
Aquestes dones tenen una energia i una força desbordant, han trencat els seus rols i volen ser i que se les reconegui com a subjectes polítiques, socials i de transformació.
Esperanza Rodriguez, una lider indiscutible ens diu que "el treball de les dones construirà una pau veritable, reconstruirà el teixit social". Ha estat un acte ple d'emoció i de valentia, un acte importantíssim en el procés de pau a Colòmbia i en el reconeixement dels drets de les dones.
