Les dones a la blogosfera

En un article d’en Saül Gordillo sobre la generació bloc ens planteja la pregunta de per què no hi ha tantes dones com homes a la blogosfera. Com tants altres temes no hi ha una sola resposta sinó diverses situacions que tenen com a conseqüència aquesta invisibilitat.

ERC al programa electoral portem un apartat que parla de la necessitat de superar la fractura digital de gènere. Hi ha algunes propostes per treballar i, sobretot, hi ha la necessitat imperiosa de continuar l’obra de Govern des que ERC va ser explusada del Govern i l’anterior equip de l’ICD (Institut Català de les Dones) amb la seva Presidenta, Marta Selva, al capdavant havien encetat.

[@more@]

De fet, l’absència de les dones a l’espai dels blogs no deixa de ser la mateixa absència que, de forma endèmica, durant segles hem tingut les dones de l’esfera pública. El sistema patriarcal divideix el món en dos àmbits: el públic i el privat. Segons els paràmetres patriarcals l’àmbit públic és masculí, agressiu, vital i prohibit a les dones; l’àmbit privat és el domèstic, reproductiu, el natural de les dones. Aquesta ha estat la dicotomia fins que les dones no vam començar a reclamar, exigir i ocupar l’espai públic i sortir de la invisibilitat.

Una invisibilitat desitjada? Només cal recordar l’absència, a hores d’ara, de referents femenins en els llibres de text i un exemple gràfic: Marie Curie. Maria Sklodowska, que va descobrir la radioactivitat segueix sent recordada amb el cognom del seu marit, no pas amb el propi. Aquesta és la història i cal recuperar-la. Cal tintar els espais públics i privats de l’acció de les dones. Cal reconèixer i visibilitzar les aportacions que les dones fem a la societat en tots els àmbits i trencar de forma definitiva la dicotomia que provoca la invisibilitat i menysvaloració.

Arribada a aquest punt, cal a més analitzar el context actual. Les dones tenim una capacitat econòmica menor, donat que els salaris són més baixos, moltes dones no tenen accés a l’ordinador que els donarà accés a al xarxa i a l’elaboració d’un blog.

Les dones que accedeixen a ocupar aquest espai públic moltes vegades no senten que el que diuen interessi (manca d’autoestima fruit de molts i molts anys de menysvaloració) i prefereixen opinar a partir d’altres fòrums.

Les dones que tenen les eines moltes vegades no tenen el temps. Hauríem de conèixer a fons el comportament d’edats a la blogosfera perquè segurament, com passa en altres àmbits de l’esfera pública, les dones desapareixen a partir dels 30 o 35 anys, edat en què comença la reproducció i les responsabilitats familiars.

També hem de tenir en compte moltes dones (també homes, evidentment) que la món rural tenen dificultats tècniques d’accés a la xarxa.

En fí, segurament només apunto alguns aspectes importants però caldria un debat a fons sobre el qual plana una realitat social que cal trasnformar.

Tweet