La presó i els voltors

Article publicat a Nació Digital

Ahir al matí el Congrés dels Diputats debatia sobre la presó permanent revisable, una figura penal que va ser introduïda pel Partit Popular. Enguany, el debat té un to especialment oportunista després de la mort de Gabriel Cruz. La ràbia sobre assassins i assassines de menors o per agressions sexuals greus és a flor de pell de la societat, com s’utilitza ara el debat és força repulsiu a la meva manera d’entendre.

Jo també tinc ràbia, molta, per aquests assassinats, per aquestes agressions però també per les retallades de llibertats i drets que, basant-se en la inseguretat, alguns ens estan immergint. Aprofitar el moment i legislar en calent per endurir aquesta figura penal és un cop més una cortina de fum. Es posen floritures i bones paraules a pràctiques que voregen fora llei.

La proposta ve de la mà del Partit Popular i Ciutadans, qui curiosament no s’han oposat a les demandes que hi ha hagut a cantants o titellaires a qui han criminalitzat sense miraments. Han impulsat una manera d’aplicar la llei per sobre de valors democràtics i humanitaris. Volen imposar una conformació social en el que la convivència estigui contaminada per l’odi i determinista socialment.

Curiosament es basen en un tipus de delictes sobre el que la presó permanent no és una prevenció. Podem parlar de polítiques de prevenció de delictes sexuals, de serveis a l’abast de les víctimes, la sensibilització, això són eines imprescindibles per a prevenir els delictes sexuals i si, també el càstig penal però no deixa de ser preocupant que el càstig penal aplicat al brutal agressor, demostrat clarament en un vídeo, d’una dona a Alacant va ser de dos anys i posteriorment rebaixada pel tribunal a 9 mesos. És a dir, aquells que s’exclamen i demanen enduriment de penes han retallat o donat suport a retallades en serveis i polítiques de prevenció i han assistit a la impunitat dels agressors sense torbar-se.

Curiosament, el govern de M.Rajoy ha concedit, des del 2011, 783 indults, el 54% dels quals tenia un informe contrari o desfavorable a concedir-los per part d’instàncies judicials o la mateixa fiscalia. Entre aquests indults hi ha hagut el del conductor kamikaze que va conduir en contra direcció per l’AP-7; el d’un constructor que va tancar al seu despatx, agredir i amenaçar de mort una arquitecta municipal; i un guàrdia civil condemnat per gravar amb un mòbil una agressió sexual mentre reia de la víctima. No es va concedir, en canvi, l’indult a un jove condemnat per pagar 79,20 euros amb una targeta de crèdit falsa. Tampoc es va indultar una dona condemnada per injúries a una monja a qui acusava d’haver robat criatures durant el franquisme -un indult que sol·licitava SOS Bebés Robados-.

Curiosament, també el Tribunal Suprem va declarar l’any 2015 que “les condemnes s’imposen per ser completes en principi, sigui com anés l’extracció social del condemnat, perquè no hi ha una classe de delinqüents, sinó una delinqüència de classe”, tot denunciant el populisme en el suport social a alguns indults de personatges de rellevància pública. Així les lleis i els indults, és evident, no s’apliquen de la mateixa manera però el populisme polític fa escarafalls quan demanen l’enduriment de mesures de ressò que són considerades pràctiques.

La societat democràtica és, o hauria de ser, construïda d’acord amb els drets i llibertats. És evident que molts delictes han de tenir càstig punitiu però legislar sobre l’eufemisme de presó permanent revisable, que no és altra cosa que pena de presó a perpetuïtat, atempta contra els drets humans. Així ho va manifestar el relator especial de Nacions unides i així ho han reclamat 107 catedràtics i catedràtiques de dret penal de totes les universitats del Regne d’Espanya.

Sortosament el cop ahir es va aturar al Congrés. Potser una sola pregunta acabaria amb mots argument a favor d’aquest enduriment. Ens farà una societat millor el fet de tenir gent a la presó de per vida? El que és segur és que no és una mesura que afecti la comissió de delictes greus i compromet valors i drets que es consideren fonamentals.

Publicat dins de articles, Govern del Regne d'Espanya | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a La presó i els voltors

8 de març de 2018: ‘dones lliures en països lliures’

Article que signem més de 50 dones publicat a La Independent

Un dels principis motors d’aquesta vaga és la interseccionalitat, ‘som diverses’, diu el Manifest del 8 de març de 2018.

Les formes d’opressió que ens atravessen com a dones són múltiples. L’encreuament del masclisme amb el racisme, el classisme, el capacitisme i el normalisme o la heteronormativitat, entre d’altres, produeix formes específiques d’opressió que han de ser visibilitzades. El ‘tres voltes rebel’ de Maria Mercè Marçal, una divisa que té ja més de 40 anys, parla justament d’aquesta interseccionalitat, denunciant la combinació de tres opressions: de gènere, de classe i nacional.

Des del feminisme sempre hem defensat la divisa ‘dones lliures en països lliures’. Un país amb desigualtats de gènere no podrà ser mai un país lliure. I en un país sense llibertat o amb la llibertat amenaçada les dones tampoc poden ser lliures. La repressió política, judicial i econòmica imposada per l’Estat espanyol sobre Catalunya arran de l’anhel de bona part del país de decidir el seu futur han suposat un retrocés de drets i llibertats que ens recorda altres èpoques.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a 8 de març de 2018: ‘dones lliures en països lliures’

El ‘fake’ com a ofici?

Article publicat a Mèdia.cat

Les xarxes socials han propagat els mems d’una forma paorosa -el que eren bromes, acudits, una expressió d’humor lligada a l’actualitat. Els mems són de tot tipus i la seva expansió és viral, es difonen amb rapidesa i, sovint, al cap d’un temps tornen a moure’s, en una mena de viralitat circular.

La publicitat des del primer moment va veure el potencial dels mems a les xarxes i el mateix concepte de com fer publicitat va anar canviant. Darrere del comportament de la gent hi van les marques, però no només. El comportament social canvia també la forma d’informar.

Fa uns anys Albert Sáez analitzava el paper del periodisme davant l’eclosió de les xarxes socials i el comportament de l’accés a la informació i sentenciava que “el periodisme havia deixat de ser el quart poder”, atès que les xarxes socials passaven a ser font i, alhora, espai comunicatiu en el qual la comunitat compartia ràpidament.

En pocs anys hem vist com això comporta grans espais de manipulació dels fets. Les persones que només s’informen per les xarxes sovint ho fan en comunitats afins i donant per vàlides les dades i opinions que hi circulen. Però, tot i així, a les xarxes hi podem trobar diverses fonts i espais de verificació, per tant els dubtes que es creen amb informacions contraposades fan que s’hagin de comprovar els fets.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Mitjans de Comunicació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a El ‘fake’ com a ofici?

Entrevista a Mireia Mata

Entrevista publicada a La periòdica

Parlem amb la Mireia Mata, empordanesa nascuda a Portbou i resident a Figueres. Treballant pel país des de la funció pública, com a regidora, a les entitats. En aquest moment és la directora general d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya. Ajudant a plantar el pilar de igualtat d’oportunitats als fonaments de la República.

Publicat dins de articles, Entrevistes, feminisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Mireia Mata

Entrevista a Renato Sabbadini

Entrevista publicada a Xarxanet

Parlem amb qui va ser Director General de la International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans & Intersex Association fins fa uns mesos. És, possiblement, una de les persones que més sap de l’estat dels drets LGTBI al món i la seva evolució els darrers anys.

Fa uns mesos vas deixar la direcció de la International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans & Intersex Association (ILGA), com valores la teva feina durant tots aquests anys?

Ha estat un gran honor treballar per ILGA durant tots aquests anys i tenir l’oportunitat de conèixer a molts i moltes activistes arreu del món. Crec que vaig aconseguir re-organitzar ILGA sobre una base més professional i més sòlida des d’un punt de vista financer. Tot i que ILGA és l’organització internacional més vella del moviment LGBTI, per diverses raons l’associació tenia un retard en el desenvolupament en les seves estructures, un retard que ara, finalment, ha estat recuperat.

ILGA ha liderat la lluita institucional, des del juliol del 2011 és entitat consultora de Nacions Unides i té la seu a Ginebra amb un equip que fa seguiment institucional. Creus que la lluita LGTBI ha de seguir en aquesta línia?

Hi ha un treball educatiu i cultural que ha de variar l’opinió mundial i un treball de construcció de xarxes amb altres moviments socials i institucions que és fonamental per assegurar que els avenços aconseguits posin arrels fortes a la població en general. Només els canvis de lleis no són suficients per defensar-se contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Entrevistes, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Renato Sabbadini

El reconeixement legal de gènere al món

Article publicat a Xarxanet i IDEMTV

El passat mes de desembre, ILGA (International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans & Intersex Association) va presentar la segona edició de l’ Informe de Mapeig Legal Trans, un recull de normes i procediments de canvi de nom i marcador de gènere en documents d’identitat oficials per a persones trans a nivell mundial.

La presentació, que es va fer en el marc de la setena conferència d’ILGA Àsia a Phnom Penh, Cambodja, aplega i analitza tota la normativa que els diferents països tenen per a possibilitar els canvi de nom i identitat de gènere a les persones trans. El primer informe es va elaborar l’any 2016 i va néixer com a projecte d’investigació del Programa d’Identitat de Gènere i Expressió de Gènere d’ILGA.

L’actual informe recull les dades de 111 països i reconeix que hi hagut avenços respecte el 2016, tot i que destaca la gran quantitat de barreres de tot tipus que les persones trans troben en el seu trànsit pel canvi d’identitat.

Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a El reconeixement legal de gènere al món

Obsessió lingüística

Il·lustració de Joan Turu

Article publicat a Nació Digital

Fa uns anys quan la immersió lingüística començava la seva implementació, la meva mare va rebre una trucada d’un parent que viu a Madrid. Durant la conversa i amb preocupació el meu parent va plantejar a ma mare una qüestió: «quin enrenou teniu a Catalunya, eh?». La meva mare, sorpresa va respondre amb certa innocència «enrenou? Què ha passat?». La resposta va ser clara: «Dona, això del català, de les escoles! Aquí hi ha manifestacions en contra dia si dia no». La resposta convençuda de la meva mare – aragonesa i castellanoparlant- va ser «ah, si? Doncs això deu ser a Madrid, perquè aquí ningú diu res i estem la mar de contents!». És una anècdota però que mostra la obsessió que hi hagut des d’alguns sectors del Regne d’Espanya amb la implementació i normalització del català a les escoles.

Vaig treballar fa anys per Esplugues TV fent una sèrie de reportatges sobre temes d’actualitat. Amb un company i bon amic vam fer un sobre la implementació de la immersió lingüística i com ho vivien les criatures. Vam fer seguiment d’un parell infants i les seves famílies, castellanoparlants. La satisfacció era plena, tant infants com famílies estaven contents del procés d’immersió lingüística. Poder és una altra anècdota però també diu molt de l’obsessió malaltissa i les falsedats sobre la divisió social i la «Catalunya de todos» que alguns proclamen amb el castellà com a única llengua vehicular.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Obsessió lingüística

#TanquemlaBretxa

Article a La Independent 

La Fundació Surt ha iniciat una campanya de sensibilització i recollida de signatures per acabar amb la bretxa salarial que patim les dones. La campanya reclama l’aplicació de la legislació vigent i que se sancioni les empreses que permeten la diferència salarial entre homes i dones.

El govern d’Islàndia ha prohibit per llei la diferència salarial entre dones i homes en treballs equivalents. L’objectiu del govern islandès és que el 2022 no existeixi la bretxa salarial que al país és del 20’5%.

Alemanya té un bretxa salarial del 21’6% de mitjana i també ha fet canvis legislatius per superar les desigualtats. La llei de foment de la transparència s’aplicarà a l’organització salarial, i permetrà a les dones alemanyes la comparació de salaris i la demanda de sous equiparada i justa.

A Catalunya la mitja anual de diferència entre els salaris de dones i homes és del 26% i el percentatge arriba fins el 42,6% a les franges salarials més baixes i és més elevada en el treball a temps complet que a temps parcial.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a #TanquemlaBretxa

Flores raras: Maricas son lxs otrxs

Reportatge per IDEMTV

Maria Bielsa, és l’autora del poemari “Flores raras: Maricas son lxs otrxs” una sèrie de poemes en el que recull l’experiencia de l’amor homosexual. La Maria es defineix com a transmaribollo i com a femella cisexual. Una activista LGTBI aragonesa que es vol visible al seu Pirineu.

YouTube Preview Image

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Flores raras: Maricas son lxs otrxs

Entrevista a Mireia Boya

Entrevista a La Periòdica TV dins de la sèrie “Les protagonistes del procés”

La Mireia és una dona càlida i amigable. Suau en les formes i radical en els continguts.

És occitana i d’esquerres. Ambientòloga de professió. Ha estat Presidenta del Grup parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular a la entre el 2015 i el 2016. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 es presenta com a cap de llista de la circumscripció de Lleida per a la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent.

Publicat dins de Entrevistes, feminisme, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Mireia Boya