Entrevista a Liz Castro

Entrevista a La Periòdica TV dins de la sèrie “Les protagonistes del procés”

Liz Castro. Escriptora i editora. La persona més votada, per dues vegades consecutives, al secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana. Autora del llibre “Els carrers seran sempre nostres”.

Publicat dins de Entrevistes, feminisme, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Liz Castro

Lletra menuda 

La Nora Albert és l’autora del poemari Lletra menuda/scritto piccolo/small lettersamb el que va guanyar el premi Ciutat d’Eivissa 2014 de poesia.

Helena Alvarado i Esteve, com a poeta, és Nora Albert. És poeta, traductora i assagista.

Escrit amb versos decasílabs, i un quartet per poema. 4 versos per poema. 10 sil·labes per vers, 4 versos per poema, 40 sil·labes, no sé si té algun significat. No he sabut desvetllar perquè 4 parts que són les 4 primeres lletres de l’abecedari…

M’ha interessat enormement, com les pròpies paraules són protagonistes. Continua llegint

Publicat dins de Cultura, lectures, Pati Blau | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Lletra menuda 

No és no i més enllà: lliures, vives i rebels!

Article publicat a Mèdia.cat

Enguany, la diferència de les informacions sobre la violència policial de l’1 d’octubre ha fet reflexionar, i molt, sobre la qualitat informativa. No és, ni de lluny, el primer cop que es parla de manipulació, però sí de forma tan popular respecte a una realitat que difereix tant dels fets; com a mínim, és la primera vegada que es visualitza de manera tan massiva.

Fa anys que l’anàlisi dels mitjans sobre la imatge de les dones ja palesa aquesta pràctica. La realitat que vivim les dones i les informacions, la publicitat, les sèries de ficció… sovint no han anat de la mà, ni tampoc no han tingut en compte, que es partia d’estereotips i prejudicis masclistes.

Aquest fet s’ha posat de manifest amb el judici per la violació múltiple ocorreguda a Pamplona. Tot i la gravetat dels fets, les informacions parcials i l’actitud del jutge ens recorden els anys 80 i aquells judicis i sentències de la violació i la minifaldilla (un tema recurrent, per cert, en altres sentències).

La trivialització de les violències masclistes és una constant en tot tipus de tertúlies. Hi ha graus i nivells, naturalment, però es repeteix arreu, de manera que l’objectualització de les dones en l’àmbit social es normalitza en les opinions mediàtiques i les informacions. Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Mitjans de Comunicació, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a No és no i més enllà: lliures, vives i rebels!

Justícia cega i sorda

Ells no volen que se’ls vegi, aquests són els violadors de San Fermín 2016

Article publicat a Nació Digital

Poques hores abans de tancar aquest article hi hagut a Barcelona una concentració fruit de la indignació. Una concentració que vol denunciar tot el que està passant a l’entorn de la violació múltiple dels Sanfermins i l’actitud de la justícia.

Una celebració festiva multitudinària. Cinc homes, entre els quals dos que tenen formació militar, i una noia de 18 anys, divuit, tot just assolida la majoria d’edat. Missatges previs de watssapp «la manada». La manada, els cinc homes surten de cacera, decidits i amb certa planificació. Troben una jove, l’assetgen i la violen. Tot això presumptament, perquè la justícia els reconeix la presumpció d’innocència. Enregistren vídeos i els distribueixen entre els amics.

Una matinada del 7 de juliol del 2016 i una jove que surt amb els amics i amigues a gaudir de la festa. Troba 5 homes que li doblen l’edat. Que l’assetgen, la forcen, la obliguen a fer una fel·lació a tots ells i la penetren. Li roben el mòbil i la deixen al carrer. Tot això presumptament, perquè la justícia no pressuposa que els fets han esdevingut. Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Justícia cega i sorda

El guardià invisible

El guardián invisible és una novel·la de Dolores Redondo, una d’aquelles que em recomanava força gent però que em feia mandra de llegir: massa exitosa. Tenia prejudicis: un best-seller fet a màquina, allò que fan les grans editorials… Finalment me la va passar un col·lega d’ofici i per sorpresa meva em vaig enganxar des de les primeres pàgines.

El primer dels volums d’una trilogia. Una novel·la negra trepidant, complexa, amb moltes vies obertes i també dificultats que tanquen. Éssers mitològics bascos i pensament pràctic, una barreja esplèndida.

Una inspectora de la policia foral de Nafarroa, Amaia Salazar. Una vall meravellosa i misteriosa, la del Baztán (que dóna nom a la seva trilogia). Una família amb un trauma. Un matriarcat mig trencat. Un poble petit: Elizondo. Oficis, prejudicis, mites. Una trama bestial, plena d’interconnexions on realitat, mitologia i ciència es relacionen, contraposen i compensen. Continua llegint

Publicat dins de Cultura, lectures | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a El guardià invisible

Fins que torni a ser normal

Foto: C.D.R. Premià de Mar

Article publicat a Jornada

Avui, malgrat els esforços d’alguns, es portarà a terme una vaga general i es farà contra la precarietat i per les llibertats. Una vaga que posa sobre la taula l’empobriment de les classes populars i, també, el context polític actual en el que les llibertats queden retallades al mínim, en el que la democràcia està més que en qüestió. El que esdevindrà és una vaga política? Les vagues polítiques estan prohibides i el mateix Tribunal Superior de Justícia ha desestimat els recursos presentats per Foment del Treball contra la vaga.

I tot plegat, no té molt a veure? La darrera enquesta del CEO un 25’6% de la població expressa que la seva situació econòmica és pitjor que fa un any. Segons la darrera Enquesta de Condicions de Vida la taxa de risc de pobresa és del 13’2%, un 34,5% de la població catalana no es va poder permetre ni una setmana vacances i un 37,7% no va poder afrontar despeses imprevistes. L’IDESCAT recull que el 19’2% de famílies viuen sota el llindar de la pobresa a Catalunya.  Paral·lelament, el CEO, extreu de les enquestes que un 30% no està gens satisfeta amb el funcionament de la democràcia i un 46’4% està poc satisfeta. I, finalment, un 48’7% creu que Catalunya hauria de ser un estat independent. El creixement paral·lel de la pobresa i la demanda política van de bracet. Continua llegint

Publicat dins de articles, Independentisme, pensament polític, Política laboral | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Fins que torni a ser normal

La persistència diferent

Foto: Tot el pes del món de Gertrude Stern

Article publicat a Mèdia.cat

A la ràdio he sentit un dirigent de Societat Civil Catalana (SCC) parlar del règim del 78. Davant la sorpresa de tothom, ell s’ha defensat: “és que sou tan persistents!”. La reflexió és automàtica: els mitjans de comunicació no són persistents? Les xarxes socials no són plurals i trobem persistència també de tot tipus de missatges?

Aquest missatge de l’autoanomenat “bloc constitucionalista” respecte dels mitjans públics, com Catalunya Ràdio o TV3, es repeteix fins a la sacietat (sembla que no es consideren persistents): es qualifica d’esbiaixada la informació, es diu que se situen –també– fora de la legalitat, es diu que són mitjans d’uns quants i no de tots els catalans, o que no se’ls convida a opinar… en definitiva: els missatges són molts però l’objectiu és un de sol.

Mentre mitjans públics i privats estatals reiteren de forma continuada opinions i campanyes, aquestes veus crítiques no han parlat. Més aviat la preocupació mostrada ha estat sobre l’excés de pluralitat, com quan es va demanar al ministre d’interior per què la diplomàcia espanyola no havia actuat per canviar la versió de la premsa internacional. Continua llegint

Publicat dins de articles, Independentisme, Mitjans de Comunicació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a La persistència diferent

Entrevista a Tània Verge

Entrevista a La Periòdica TV dins de la sèrie “Les protagonistes del procés”

Entrevista a Tània Verge, politòloga especialitzada en polítiques d’igualtat i gènere. Professora al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Delegada per a les Polítiques d’Igualtat de Gènere a la UPF. Realitzada l’24 d’octubre del 2017.

 

Publicat dins de Entrevistes, feminisme, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Tània Verge

Els comissaris es fan grans

M’he omplert la tauleta de novel·la negra i, casualment, he llegit tres seguides on els protagonistes acusaven l’edat: Brunetti, Wallander i Montalbano. Els comissaris es fan grans.

Mort entre línies, L’home inquiet i Una veu de nit són les tres novel·les en què els comissaris segueixen, aparentment, la seva línia habitual però van reconeixent la pèrdua d’agilitat física i psicològica. Veuen com, en algun moment, d’altres els fan veure coses que haurien vist evidents sent més joves.

Es fan grans i resolen els casos, com sempre, però de forma agredolça. De fet, tenen més en compte els seus equips i els miren amb altres ulls, els protagonistes se senten vulnerables com mai, però els fa afrontar amb més coratge els casos que es plantegen.

Es fan grans i mengen tan bé, o tan malament, com sempre. Es fan grans i senten com l’amor es transforma. Es fan grans i veuen el món amb altres ulls. Es fan grans i se senten cansats, prescindibles. Però se senten, volen ser necessaris i el repte és encarar la resolució dels casos com si mai s’haguessin fet grans. Poc a poc, de forma diferent en cada cas, van aprenent a conviure amb l’edat.

«Em sento vell» diu Wallander, «Em desperto cada matí amb la sensació que tot va infinitament de pressa».

Montalbano s’exclama internament «Mare de déu! Dos anys més i ja seria un seixantí! A partir d’ara ja no agafaria mai més l’autobús. Imagina’t que un jove s’aixecava per deixar-lo seure!». Continua llegint

Publicat dins de Cultura, lectures | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Els comissaris es fan grans

Feminisme. Republicanisme. Democràcia.

Foto: Fundació Josep Irla

Article publicat a La Independent

Amb aquest títol la Fundació Josep Irla va realitzar la lliçó inaugural del curs 2017-2018 a l’auditori de la UPF School of Management. La conferència va ser a càrrec d’Anne Phillips.

Anne Phillips és professora de ciències polítiques a la London School of Economics and Political Science com a professora de teoria de gènere i va ser directora de l’Institut de Gènere fins al setembre de 2004. Membre de l’Acadèmia Britànica des de l’any 2003. És una de les persones més reconegudes en la teoria política feminista, i escriu sobre qüestions de democràcia i representació, igualtat, multiculturalitat i diferència. El seu treball més influent és The Politics of Presence: The Political Representation of Gender, Race and Culture (1995). Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, pensament polític | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Feminisme. Republicanisme. Democràcia.