Entrevista a Ralf Streck

Ralf Streck, periodista alemany resident al País Basc. Foto: cedida.

Entrevista publicada a Mèdia.cat

Fa un temps que plana sobre Twitter la sospita de censura: s’especula que la xarxa ha restat visibilitat a alguns usuaris influents de perfils ideològics determinats. Persones actives des de l’esquerra i el pensament crític i també independentistes han perdut un gran nombre de seguidors reals. El periodista i traductor alemany Ralf Streck, redactor a Espanya de Telepolis, la revista del grup alemany Heise sobre internet, política i mitjans de comunicació, va veure fa un parell de setmanes com Twitter limitava el seu perfil d’usuari sense previ avís. Streck, que escriu principalment sobre el País Basc -on resideix- i Catalunya des d’una visió molt crítica amb el paper de l’Estat, també treballa per altres mitjans d’Alemanya i de Suïssa, Luxemburg i Àustria.

Continua llegint

Publicat dins de Entrevistes, Govern del Regne d'Espanya, Mitjans de Comunicació, Xarxes | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Entrevista a Ralf Streck

Mai soles. Mai en l’oblit

Resultat d'imatges de cap dona en l'oblit

Article publicat a Nació Digital

Aquest matí l’anterior presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat traslladada a la presó Mas d’Enric al Catllar. Ha demanat el seu trasllat des de Puig de les Basses a Figueres. La seva companya de mòdul a la presó,  Dolors Bassa, que ha quedat allà. Resten separades i per primer cop en aquests mesos, soles.

Soles, però amb el suport popular. A l’entrada de la presó tarragonina rebien a Forcadell, amb crits de llibertat, donant -li escalf i suport en un moment en què s’evidencia l’absurditat del seu processament i empresonament. Ahir mateix el jutge Llarena va retirar les euroordres en què reclamava l’extradició del President Puigdemont, les conselleres i consellers a l’exili així com de Marta Rovira – decidint quines accions prendrà en el cas d’Anna Gabriel-. Aquest fet no només obre finestres d’oportunitat a l’exili sinó que posa sobre la taula la necessitat d’alliberar totes les persones empresonades pels mateixos fets. Si Llarena opta per no perseguir el delicte a Europa, reconeix, implícitament, que la llibertat és a prop. Si bé és evident que Llarena persegueix jutjar totes les persones encausades per tots els delictes i o només per algun, el desequilibri que es crea amb la mirada d’Europa i el món a l’espatlla és gran.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Independentisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Mai soles. Mai en l’oblit

Beste makilakada bat opor aurrean / Una nova rebolcada abans de vacances

Resultat d'imatges de euroordre

Article (en euskera) publicat a Berria

A Europa la causa contra els i les líders polítiques catalanes sembla arribar a la seva fi. El jutge instructor que va emetre les diferents euroordres, Pablo Llarena, ha retirat les diferents peticions d’extradició a partir de la notificació del Tribunal de Schleswig-Holstein, en què el Tribunal alemany descartava l’extradició del President per rebel·lió i sedició autoritzant, només, l’extradició per un delicte de malversació de cabals públics.

Llarena ha emès una interlocutòria en què expressa clarament el seu malestar i acusa el tribunal alemany de falta de compromís i un enjudiciament paral·lel sense tenir en compte la informació aportada per la instrucció. El jutge instructor, ha desestimat la possibilitat d’anar a la cort del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg, explicitant que el tribunal alemany no ha actuat d’acord amb la decisió marc en matèria de cooperació policial i judicial.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Govern de la Generalitat, Independentisme, pensament polític | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Beste makilakada bat opor aurrean / Una nova rebolcada abans de vacances

La discriminació de les persones transsexuals i trangènere, una problemàtica vigent

Resultat d'imatges de trans

Article publicat a Xarxanet i nonprofit

El passat mes de juny la transsexualitat va deixar de ser considerada una malaltia mental per l’Organització Mundial de la Salut, en la revisió de la Classificació Internacional de Malalties(CIM). Aquest és el manual en el que es cataloga tot el que es considera malaltia i que és de referència en els sistemes sanitaris d’arreu del món. La darrera revisió es va portar a terme l’any 1990 i va ser l’any en què l’homosexualitat va deixar de ser considerada malaltia.

Tot i així, la transsexualitat segueix considerant-se una “incongruència de gènere” i es recull, juntament amb les disfuncions sexuals en un nou capítol que recull les condicions relatives a la salut sexual. Aquesta revisió es portarà a l’Assemblea Mundial de la Salut el proper mes de maig de 2019 per tal de ser aprovada pels estats membres.

La despatologització de la transsexualitat és una de les reivindicacions centrals del moviment LGTBI a nivell mundial i tot i que la revisió de la CIM ha estat ben rebuda alguns sectors han viscut com un gerro d’aigua freda el fet que es mantingui com a incongruència.

A nivell internacional, les dades de la transfòbia són preocupants, no només per l’alt nivell de discriminació i exclusió sinó pel nombre d’assassinats portats a terme. L’Observatori de les persones Trans assassinades, un projecte de Trans Respect Versus Transphobia, afirma que entre els anys 2008 i 2016 es van assassinar 2.609 persones transsexuals o transgènere en 57 països.

Els principis de Yogyakarta(vint-i-nou principis sobre l’aplicació de la legislació internacional de drets humans amb relació a l’orientació sexual i la identitat de gènere) recullen de forma general una sèrie de recomanacions per tal d’evitar discriminació i exclusió per part dels estats. La realitat és una altra, les persones trans pateixen una greu discriminació pel que fa a la salut, vetant-los l’accés als serveis. Els principis de Yogyakarta diuen al seu article 17 que “Totes les persones tenen el dret al gaudi del nivell més alt possible de salut física i mental, sense discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere. La salut sexual i reproductiva és un aspecte fonamental d’aquest dret.” Tenint en compte com en molts països on les persones trans estan perseguides tant legal com socialment el VIH està molt estès, aquesta manca d’accés als serveis de salut precaritza i condemna les persones trans.

Entre el 18 i el 22 de juny es van reunir a Nacions Unides vint-i-tres persones, defensores de drets humans de diversos països, per a la 38 ª reunió del Consell de Drets Humans de Ginebra, Trans Advocacy. La trobada va ser organitzada per la Xarxa Transgènere d’Àsia i el Pacífic, l’Acció Mundial per a la Igualtat de Trans , l’Associació Internacional Lesbiana, Gay, Bisexual, Trans i Intersex (ILGA), la Federació Sueca per als Drets LGBTQ i Transgender Europa (TGEU). Es van per ressaltar els problemes relacionats amb les persones trans en l’escenari mundial, per tal de fer propostes i seguir avançant en l’exercici dels drets humans.

El mapa de drets de les persones trans que realitza i actualitza TGEU, posa de manifest la manca d’aquests drets: en 57 països (dels 114 que s’analitzen) les persones trans són criminalitzades i perseguides i en 6 d’aquests encara es criminalitza la reassignació de gènere. Segons ILGA, en 45 estats es documenten detencions pel fet de tenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe o amb identitat trans.

 

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a La discriminació de les persones transsexuals i trangènere, una problemàtica vigent

​Corinna i M.

Resultat d'imatges de Corina zu Sayn-Wittgenstein i el rei

Article publicat a Nació Digital

Na Corina zu Sayn-Wittgenstein  és nascuda danesa, de nacionalitat alemanya i ciutadana de Mònaco, a la Costa Blava. És empressària. Té dues criatures i s’ha casat dues vegades.

Na M. viu a Can Vidalet, un barri d’Esplugues, al Baix Llobregat. Té una criatura de 9 anys. És divorciada. Ha treballat a l’ajuntament amb un contracte per persones amb atur de llarga durada. Viu en un pis de lloguer.

Na Corina va ser amant del rei emèrit i ell, diu ara, la va utilitzar de testaferro per ocultar alguns dels seus bens que produïen els seus negocis ocults.

Continua llegint

Publicat dins de articles | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a ​Corinna i M.

Creant imaginaris

Resultat d'imatges de cova thailandia

Article publicat a Mèdia.cat

El fenomen de les fake news i les possibilitats futures que tindran han fet que des de les xarxes s’actuï amb certes mesures preventives i restrictives que sovint coincideixen amb les de la censura. Tot i així, la realitat dels mitjans supera la ficció del futur. Si no fos tan trist, seria fins i tot apassionant veure com els mitjans creen imaginari a mida de la ideologia sistèmica i expressen que són tot objectivitat. Diverses notícies de la setmana, de caire molt diferent, ho refermen.

La primera, farem allò del símil futbolístic. El traspàs de Cristiano Ronaldo. Ha estat “la” notícia per a molts mitjans. Alguns tertulians han glosat la figura del que han anomenat “el millor jugador del món” i l’honor que això representava per a l’equip madrileny, sense tenir en compte si aquest títol realment no és molt disputat. Tant és que ho sigui o no, el cas és crear un imaginari potent que la societat prengui com a cert.

Continua llegint

Publicat dins de articles, Mitjans de Comunicació, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , , , | Comentaris tancats a Creant imaginaris

Quan estimar és un perill. Quatre històries de refugiades LGTBI

Resultat d'imatges de refugiats lgtbi

Article publicat a La Jornada

Estimar una persona del mateix sexe pot ser un risc. Als Països Catalans es produeixen de manera quotidiana agressions i discriminacions per raó de l’orientació sexual. Per exemple, a Catalunya es van registrar 132 denúncies per homofòbia entre el 2015 i el 2017. Però, alhora, som un país de refugi per als qui pateixen persecució en altres indrets pel fet d’estimar com volen.

Al món 72 estats encara criminalitzen les relacions sexuals consentides entre persones adultes del mateix sexe. La pena de mort és aplicable en vuit d’ells, tot i que només en tres es va aplicar durant l’any passat, segons l’informe del 2017 de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA). En 45 d’aquests estats es documenten detencions pel fet de tenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe o amb identitat trans. A més, la inacció legislativa i social de l’Estat davant de les agressions permet la discriminació i violència per part de la societat i agents no estatals. La conseqüència són violacions correctives a les lesbianes o pallisses, segrestos, tortures i assassinats al col·lectiu LGBT+ que, de manera majoritària, són permesos i queden sense investigar. Segons dades publicades per TvT, entre el 2008 i el 2016 al món es van assassinar 2.609 persones transsexuals o transgènere.

Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Quan estimar és un perill. Quatre històries de refugiades LGTBI

La memòria (in)tangible dels espais

Resultat d'imatges de espais urbans feminisme

Article publicat a La Directa

Que la història oficial ha negat les classes populars i les dones és un fet innegable, malgrat que ja fa anys que s’estan fent aportacions en aquest sentit i recuperant la memòria amb una perspectiva de gènere i classe. Tot i així, la visió patriarcal dels lideratges ha creat un imaginari col·lectiu que ha esdevingut profundament masculí.

Els espais urbans expliquen moltes coses; els noms dels carrers, la conservació de llocs simbòlics, el reconeixement de protagonisme, són alguns temes que també ofereixen visibilitat i memòria. Si hem de jutjar pels nomenclàtors, monuments o plaques, la presència femenina és bàsicament al santoral i l’aristocràcia, les dones de les classes populars tenim poc reconeixement i el que es fa es va fent lentament.

Una anàlisi dels diferents nomenclàtors ens mostra un nombre baixíssim de dones visibles, però no és l’única eina. Les lluites liderades per dones, els espais on van succeir, les líders i les protagonistes segueixen sent oblidades a les viles i ciutats, de forma general, i els canvis són pocs, difícils i lents.

Els espais urbans van desapareixent tal com els coneixíem i els símbols també. Així, el reconeixement d’espais simbòlics sovint invisibilitza, també, les dones que han lluitat per la dignificació de les condicions de vida. I cal reconeixement, recuperar dones i espais de la història de l’espai urbà i reconèixer els treballs fets per altres dones en aquesta recuperació.

L’arquitecta Anna Bofill ha aplicat la perspectiva de gènere en relació a l’arquitectura i l’urbanisme. Documentar la participació de les dones, concretament en les millores urbanístiques, és fonamental per reconèixer el seu paper en l’habitabilitat dels nostres barris i ciutats, donat que han posat la vida quotidiana en el centre de les exigències de planificació defugint d’un model basat en la competitivitat i el lliure mercat, que generalment passen per sobre de les necessitats de les persones, i que posen en risc la convivència i la sostenibilitat social.

Isabel Segura ha estat una de les historiadores que, des del feminisme, ha fet aportacions importants per aquesta visibilitat, amb el seu treball de recerca constant, però també amb els tallers amb grups de dones han recuperat documents, fotografies, espais, lluites oblidades, tenint així una oportunitat de ser anomenats. Lluites del tèxtil, el rebombori del pa, les primeres representants institucionals, líders obreres, líders als barris, la percepció de la vida quotidiana, de les dificultats o els espais de lluita i socialització, han anat apareixent a les vores de la història oficial.

D’altres historiadores com Soledad Bengoechea o Mari Cruz Santos han treballat, també, des de l’àmbit acadèmic o des de l’àmbit conservacionista, per la recuperació dels espais de memòria de les dones reclamant la conservació, la identificació i el reconeixement d’espais descuidats o poc reconeguts, recuperant-los per l’imaginari social i el relat històric.

Cal no oblidar el lligat a la quotidianitat, espais de socialització que es perden i resten per sempre invisibles com són els safareigs. L’educadora mediambiental i llicenciada en filosofia, Agnès Vidal Vicedo, va fer un treball importantíssim de documentació i recerca sobre els safareigs que cal tenir en compte i que desperta entusiasme per la proximitat que tenen encara i, malgrat això, la ràpida pèrdua que les ciutats i pobles han tingut d’aquests espais.

Pensar en clau feminista i de gènere l’espai urbà, permet revisar els models pel que fa a la mobilitat, la seguretat, el medi ambient, l’economia local, la conservació… tot tenint en compte la una visió més integral que eviti la gentrificació derivada de l’especulació descarnada, l’equilibri i convivència intergeneracional, que doni respostes més encarades a la sostenibilitat social, així com protagonismes tangibles en la construcció de l’imaginari i la història col·lectiva. El creixement urbanístic es fa, massa sovint, en base a l’aniquilació de la memòria quotidiana i col·lectiva i les dones som, un cop més, les grans invisibilitzades.

Publicat dins de feminisme | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a La memòria (in)tangible dels espais

Un 28 de juny més?

Imatge relacionada

Article publicat a Xarxanet

El 28 de juny és la data central de commemoració i reivindicació del moviment LGTBI. Són innegables els avenços en drets, lents però constants, dels darrers 20 anys: reconeixement de parelles de fet, matrimoni igualitari, llei de drets LGTBI i contra la LGTBIfòbia i recentment que l’OMS deixi de considerar la transsexualitat una malaltia (tot i que no la treu dels manuals de diagnòstic deixant-la com a disfunció sexual). Avenços que consoliden drets, massa lentament, i posen sobre la taula nous reptes polítics.

Actualment les polítiques públiques LGTBI s’assumeixen com a necessàries en l’àmbit institucional No tan lluny de les primeres implementacions a Barcelona i la Generalitat l’any 2005 els ajuntaments impulsen polítiques municipals i creix la col·laboració institucional a partir de la xarxa SAI (Serveis d’Atenció Integral) per a les persones LGTBI.

Continua llegint

Publicat dins de articles, LGTB | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Un 28 de juny més?

Quan la justícia és un despropòsit

Resultat d'imatges de jo si et crec

Article publicat a Nació Digital

Les vaguistes valencianes de la vaga feminista del 8 de març de 2018 estan sent sancionades amb sancions administratives. Ara per ara ja ascendeixen a 6.000 euros.

Cinc homes que van violar una dona durant les festes de Sant Fermí a Iruñea l’any 2016 podran sortir en llibertat condicional amb una fiança de 6.000 euros.

Justícia! La justícia és un concepte moral que es basa en la imparcialitat. De forma evident el sistema judicial al Regne d’Espanya porta una deriva preocupantment parcial. Les darreres  setmanes hem viscut situacions diverses que ho avalen: el cas dels joves d’Altsasu, la tria de presó del cunyat de Felip VI, Iñaki Urdangarin, l’arxivament del cas Castor, la inhabilitació de l’alcaldessa de Berga, la sentència per a les pobladores de Fraguas… la justícia espanyola té un marcat perfil de gènere i de classe. També podem parlar del Govern a l’exili i la presó (preventiva), el proper judici de “9 de Vilanova”, la Tamara Carrasco de Viladecans o l’Adrià Carrasco d’Esplugues, un perfil antiindependentista i demofòbic que marca, també, la justícia.

Continua llegint

Publicat dins de articles, feminisme, Violència masclista | Etiquetat com a , , , , , , , | Comentaris tancats a Quan la justícia és un despropòsit