Matar ningú

Matar_ningú_def

Tothom qui l’ha llegit avisa dels seus efectes abaltidors. No ho entenc. A mi sempre m’ha posat de bon humor” Aquest és una reflexió del personatge principal del llibre Matar ningú, la primera novel·la de Florenci Salesas, l’artista inetiquetable per multidisciplinar -o multiús que diu ell mateix-.

Quan vaig acabar el llibre vaig pensar que li diria “Coi, Florenci!” perquè Matar ningú, publicat per 3i4, és un llibre inquietant. Amb tocs d’humor fantàstics, conté pensaments tan innocents que fan commoure i reflexions tan bèsties del costat fosc de les persones que fa feredat. Si, em va inquietar i em va interessar, perquè ens acosta, des de la ficció, a una realitat propera en el temps i, en els sentiments de massa gent encara.

L’autor explica que va treballar 6 anys en el llibre i que va ser fruit a partir de la biografia d’Hergé, de  Tintín al Congo, històries familiars, records d’un amic belga i com ell mateix explicael detonant va ser que vaig trobar a casa de ma mare una guia del Zaire

La responsabilitat dels propis actes a partir dels records d’infantesa, de l’educació, de canvis en la vida, de descobriments íntims del pare i de la mare… ens porta a la reflexió sobre la pròpia responsabilitat i els fets que esdevenen a l’entorn i a la vida. 

Matar ningú parla, al meu entendre, posant al centre la pretesa superioritat dels colons blancs, parla del racisme, de la pobresa, de la menysvaloració i de la ignorància de les metròpolis front les cultures excèntriques. En Salesas hi posa ironia, però això no resta força al relat, més aviat al contrari.

De fet, qui sap viure, i escriure, amb humor sap prendre’s la vida molt seriosament. Crec que és una bona recomanació dir-vos que el llegiu!

Aquesta entrada s'ha publicat dins de lectures i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.