Les margarides

les margarides

Article publicat a La Independent

Porto 22 anys seguint de prop la Mostra Internacional de Films de Dones. S’ha fet un pas més, un pas important: posar tota la informació del que ha estat la mostra durant aquests anys a l’abast. Un projecte que ha estat possible, gràcies al treball de Marta Piñol que ha recollit tota la informació d’aquests 22 anys i ens l’ha fet accessible.

La programació de la Mostra, feta per les imprescindibles Anna Solà i Marta Selva, les codirectores ens ha descobert films desconeguts que han passat a formar part del nostre imaginari; directores de culte com Agnès Vardà o que han passat per les conferències i sales d’exhibició de la Mostra; directores desconegudes, irreverents i transgressores com ara Alice Guy, Lois Weber, Rosario Pi, Chantal Ackermann, Matilde Landeta o Ulrike Ottinger, entre d’altres. La Mostra m’ha format i m’ha fet més sàvia, més oberta de ment.

Una de les directores importants que ha passat per la Mostra va ser Vera Chytilová, una directora txeca que va morir fa pocs dies (el passat 12 de març) als 85 anys.  Chytilová em va copsar amb un dels films més transgressors i “gamberros” que ha passat per la Mostra: “Les margarides” (Sedmikrasky), un film del 1966.

Les margarides eren dues noies, de nom Maria, que són capaces de les pitjors burles i van creant situacions altament incòmodes per a qui observa. Recordo que em vaig remoure al seient de la sala de la Filmoteca, quan era a l’avinguda de Sarrià, incòmode, neguitosa, desorientada. Chytilová, havia aconseguit el seu objectiu provocar la reflexió, ja no només pel contingut de la cinta sinó per la forma altament experimental en que la plantejava: sense un relat lineal i sense lògica.

Chytilová és un referent del cinema feminista i també del cinema experimental. Va ser una de les representants de la Nova onada Txecoslovaca, amb un alt compromís feminista. El 1975  va ser prohibida pel règim.

Les margarides de la Mostra han seguit florint i ens han sabut seguir mostrant novetats, ens han fet retrospectives, monogràfics… ens han seguit descobrint totes aquelles creadores cinematogràfiques que han estat, són i seran referents imprescindibles i, alhora, referents translúcids per a la majoria, per a la Història del cinema i per les grans distribuïdores. El cinema que ens mostra la Mostra és com Chytilová: un cinema que ens incomoda, moltes vegades, que ens fa reflexionar la majoria i que es converteix en referent personal i polític.

Un cinema compromès i amb voluntat experimental o documental. Un cinema innovador amb vocació comercial. Un cinema de pioneres desconegudes, de noves realitzadores o de cineastes expertes que se’ns mostra i ens enriqueix.

Chytilová va morir però ens resta encara subversiva, enèrgica. Les margarides va estar censurat durant anys però encara ens incomoda i sorprèn. Un llegat, aquest, que es mantindrà al nostre abast en el nou projecte online de la Mostra, un projecte que segueix combatent la invisibilitat d’aquestes directores, de les seves creacions, del seu cinema i del seu compromís.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de cinema, feminisme i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.